No mos cal llei de llengües
Lo nostre objectiu a curt termini per a que el català es mantingue com la llengua de cohesió social al Matarranya no és la Llei de Llengües. En una política educativa clara és suficient. L’objectiu és que qualsevol jove acabo l’escola podent-se expressar (també) en català, indiferentment del seu origen. Indiferentment de si tenim llei de llengües o no. Si l’escola fa competent en català a la població, la llengua es desenvolupe per un terreny sòlid i ple de futur. I aquí el govern socialista ha demostrat que no cal legislar.
És lo cas de Fraga, a on s’ha implantat un centre bilingüe anglès−castellà. Ha estat liderat pel Departament d’Educació i s’està portant a terme de manera correcta. No s’ha votat per cap claustre, ni l’anglès apareix a la Constitució. Ni apareix als debats del darrer Estatut. Ni tan sisquera és objecte de la Llei de Patrimoni Cultural. Quin problema han trobat per a implantar-se? Cap.
A la vegada, este curs s’han estès los programes bilingües català−castellà. Com s’ha arribat a poder impartir assignatures en català dins l’ensenyament? En la voluntat de l’equip directiu de les escoles i els professors. Toquen aquí, demanen allà i redacten això i allò altre, a més de lluitar com a pares de les AMPAs i com a ciutadans integrats als seus pobles. I el Departament que fa? Bàsicament, ni molesta ni recolza. La llibertat de tria del pare és supeditada a les majories dels professors, dels quals alguns no saben ni quants habitants té la vila (ho dic per experiència pròpia). I intercepta cada pas endavant amb votacions. Quins problemes han trobat per a implantar-se? A grapats.
Quina diferencia hi ha? Que els socialistes creuen en els programes en llengües estrangeres i els lideren, i els socialistes no creuen en els programes en llengües històriques, i els deixen a la sort de les corrents socials i les polèmiques locals.
En este objectiu l’Associació Cultural de Matarranya realitza la Jornada Català a l’ensenyament sense la llei de llengües?, el 15 de desembre, a Calaceit. Hi participen des de l’exconseller José Bada fins el professorat, els directors i els pares. Serà un bon marc per a debatre com aconseguir mes classes en català.
