Lo preu dels noms
A la nostra poderosa, avançada i tantes voltes cruel i estúpida civilització, tot s’hi pot comprar i vendre. A tot se li pot posar preu en funció de l’oferta i la demanda. I ningú pague més ni menys que el preu ajustat que en un moment determinat tenen tots els béns, siguen materials o immaterials.
Lo nom Coca-Cola a preu de mercat ix més car, milions de voltes més car, que lo nom Préssecs de Calanda. Lo nom Espanya molt més que lo nom Groenlàndia, un territori tan gran. Los noms Aragó, València, Catalunya i Andalusia, tindrien, segurament, un preu molt paregut, més alt que Extremadura o Múrcia i més baix que el nom París que només és una capital.
Per pagar el nom Baix Aragó qui sap si tindríem que vendre els noms d’una vintena de les noves comarques aragoneses i encara no n’hi haurie prou.
És clar que hi ha una relació directa entre el preu-valor d’un nom i lo molt o poc conegut que és este arreu del món, ja sigue per la seua història, els seus personatges, les guerres que ha infringit als seus veïns, si ha segut un imperi o una colònia… Així, Pèrsia, Roma i Grècia serien noms de preu molt alt per les seues ressonàncies passades.
Si considerem que el nom Aragó, és un actiu immaterial d’un valor incalculable, convindrem que una proporció considerable d’eixe valor també el tindran les combinacions de noms de territoris que el porten i han arrelat històricament. I ací estem solets, afortunadament solets.
Tot això ve a qüento o és una forma d’´explicar lo mal negoci que han fet les comarquetes del nostre territori que, a canvi de res, han perdut un actiu immaterial de tan valor com lo nom Baix Aragó. Serà que alguns polítics entenen poc de comptabilitat.
