Baixaragonès-power
La Diputació Provincial de Terol eixida de les darreres eleccions municipals ha deixat els principals ressorts de poder en mans de baixaragonesos. S’ha girat la truita i, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, els caps visibles de la institució són del Baix Aragó. El president, Antonio Arrufat, és l’alcalde socialista de La Sorollera –també per primera vegada el president es catalanoparlant–; i dues de les tres sotspresidències estan també en mans de baixaragoneses: la regidora d’Alcorisa pel PSOE Julia Vicente; i la regidora d’Alcanyís pel PAR Ana Belén Andreu. Esta circumstància no té per què suposar un tomb en la política territorial de la DPT, però el president ja ha donat públics indicis de baixaragonesisme. Ha dit que les grans infraestructures de comunicació de la terra baixa provincial estan molt més endarrerides que les de la capital, que, d’altra banda, tampoc en va sobrada. Anuncia que la institució que presideix construirà una seu de nova planta a Alcanyís, que l’autovia de Saragossa a la Mediterrània passant per Alcanyís s’ha d’accelerar i, a més, ha de desembocar a Vinaròs (Castelló). També ha dit que l’actitud del funcionariat i dels polítics de la capital provincial ha estat durant massa anys d’esquena al Baix Aragó –i, en general, de les comarques del nord–, confiats com estaven en l’obligació dels administrats de tota la província de passar per Terol si volien resoldre qualsevol gestió administrativa, independentment de la distància que hagueren de recórrer. Però pareix que a arribat l’hora del Baix Aragó a la Diputació Provincial. Llàstima que arribe quan el poder, la influència i, sobre tot, els recursos econòmics de la institució estan en franca decadència.
