Com els crancs
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 d’octubre del 2007
Observo un atles escolar, Atlas Bachillerato Universal y de España, (Antonio López Gómez (Ed.). Madrid: Aguilar 1963) que presenta a la pàgina 93 un mapa de les llengües i dialectes de la Península Ibèrica. L’Atlas havia passat per una doble censura, l’estatal i de l’autoritat educativa. El seu mapa de les llengües de la Península Ibérica reprodueix doncs la visió oficial de l’època sobre el tema. Quina era aquesta? A ponent una sola llengua, la gallego-portuguesa -que inclou Galicia, la Franja Occidental d’Astúries-Lleó-Zamora, i Portugal. Al centre castellà, amb dos dialectes clarament diferenciats, lleonès (amb un subdialecte: bable) i aragonès, i uns altres dialectes menys diferenciats: extremeny, andalús, murcià. A l’est català amb quatre dialectes: català oriental -que inclou també el Rosselló- català occidental -que inclou també la Franja Oriental d’Aragó i Andorra-, valencià, balear. Al nord-centre basc a Guipúscoa i part de Biscaia, Alaba, Navarra, Pirineus Atlàntics. L’Atlas no esmenta l’occità d’Aran. Comparant aquesta visió amb l’actual veiem que amb els anys les autoritats d’aquest país han anat perdent el coneixement de la realitat lingüística on viuen. La Constitució declara que a Espanya es parla castellà i altres llengües, però no sap quines, com l’Estatut d’Aragó - l’Atlas del 1963 indicava que ací es parla català i aragonès, llengua que, titlla de dialecte, però declara unitària i no dividida en mitja dotzena d’anomenats parlars pirinencs, com sovint se sent dir. La ignorància no acaba aquí, continua en altres estatuts: a Galicia ja no parlen gallego-portuguès, sinó una altra llengua: gallec. A València ja no parlen català, com durant el franquisme, sinó una altra llengua: valencià. Només a Catalunya, les Balears i al País Basc segueixen parlant català i basc respectivament, tot i que no falten abrandades declaracions paraoficials que en neguen la unitat. Un progrés, concretament a l’Estatut de Catalunya, on es declara que a Aran parlen occità, cosa que l’Atlas oblidava. En comparar les dues visions oficials, la del 1963 i del 2007, sobre les llengües d’aquesta Península veurem que fem com els crancs: sempre marxa enrere. La pregunta obligada és: Qui en trau profit de la desinformació actual?
Artur Quintana i Font
