Lo número onde
Columna publicada per Carmeta Pallarés a La Comarca, divendres 5 d’octubre del 2007, pàg 28.
En la zaguera columna del ‘Viles i gents’ lo Carrégalo reflexionave sobre les persones que, según ell, deuen llegir los seus escrits. Ne contave diau. Espero amic meu que te dedicos a una professió que no tingue res a veure en los números, perqué si per a tot saps contar tan bé vas arreglat. A mi, que en les matemàtiques estic renyida des de que puc enrecordar, me n’ixen per lo menos un bon grapat més. Per a empezar jo ja sic la que fa onde. Perqué te llegisco des del primer dia. De tots los que firmen eixa columna, ho sento pels atres, eres lo que més m’agrade, i te diré lo per qué. Primer perqué eres lo més senzillo i pla, toques los temes en sentiment, poses sempre una nota d’humor i sobretot se note que vols de verdat a este ‘raconet’ de tiarra, encara que estigues apartat d’ella, com me passe a mi. I segundo, perqué me recordes una barbaritat al Desideri. Ell va ser l’única persona que me va entendre quan jo vai empezar a escriure en ‘xapurreau’, no me va qüestionar que jo l’anomenara així, perqué va posar per davant l’orgull i lo respeto que li tenia i lo que volia que li tingueren los demés. Així que ja ho saps, quan estigues recluit com un flare recorda que jo, la número onde, te llegisco sempre. I espero fer-ho uns quants anys més. ¡Animeu-tos bona cosa!
