Aprèn llengües si pots
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 6 d’octubre del 2007)
Anava pensant en los dies internacionals de l’any, quan m’aturo en un article publicat lo 3 d’octubre per este diari: “EOI de Teruel. El centro celebra el Día Europeo de las lenguas” (suplement “La Pizarra”, p. 2). La commemoració pretén la promoció del multilingüisme com un dels principals valors de l’Europa comuna, ja que aprendre llengües permet als ciutadans enriquir la seua vida, experimentar noves idees, exercitar la ment i beneficiar-se de la diversitat cultural del nostre continent. Lo dia se celebra cada 26 de setembre des de l’any 2001 amb la intenció d’animar l’estudi d’idiomes a qualsevol edat i donar a conèixer “totes” les llengües europees.
Miro a continuació la informació del web de les Escoles Oficials d’Idiomes aragoneses, i em sorprèn agradablement la seua multiplicació des dels temps que jo freqüentava l’única EOI de la comunitat al carrer Domingo Miral de Saragossa, ara convertida en la “Nº 1” de la capital. Més escoles poden donar a conèixer més llengües, des del totpoderós anglès passant pel francès i pels més minoritaris alemany, italià –i rus— i el català que oferixen la saragossana Nº 2 i la de Fraga.
Les dades aporten dos conclusions significatives: hi ha una oferta lingüística vinculada a una demanda en augment; i la projecció de les llengües és independent de la seua distància geogràfica. La primera conclusió participa de l’esperit del Dia Europeu citat; la segona lo contradiu una mica perquè evidencia que les llengües “grans” imposen la seua llei sobre les minoritàries. Així, l’anglès està present en totes les EOI aragoneses però el català veí falta de les d’Alcanyís, Osca i Terol; lo francès, abans llengua europea de cultura i de l’escola obligatòria, s’ha refugiat en les EOI i el català de l’Aragó només és testimonial en qualsevol institució educativa nostra. La lògica fa pensar que, després de la llengua pròpia, arriba la dels veïns, però a la pràctica l’anglès és la koiné que utilitzam, per exemple, amb un de Nîmes, i el castellà quan un de Calaceit parla amb un d’Alcanyís. Per la “lògica” oficial un xiquet catalanoparlant del Matarranya o el Baix Aragó ho aprendrà tot en castellà.
María Dolores Gimeno
