Viles i Gents

Sóc un gran desconeixedor d’Alcanyís. Sóc de la darrera generació del Matarranya que no ha nascuts a Alcanyís. De menut anava als doctors i a comprar a Tortosa. I si la compra ere gran, a Saragossa. No haig viscut mai a Alcanyís. Ni hi haig estudiat. Només baixava al conservatori, però tampoc hi haig fet mai amics. I tot i que actualment los temps han canviat, perquè és habitual anar a comprar a Alcanyís, jo hi haig anat quatre vegades de festa. I no recordo haver pensat que valguere la pena tornar allà a fer festa. De fet, intuixco que molta gent dels pobles de la vora d’Alcanyís, de nit, tiren més cap a Vall-de-roures. Crec que el meu comportament és l’habitual als pobles del Matarranya, almenys als més orientals.

Per a entendre el meu desconeixement, puc dir que quan La Comarca va traure la seua enquesta durant les darreres eleccions municipals, i donave majoria a Esquerra Unida, vaig pensar que el 27 de maig riuríem molt en l’estudi. I així es demostre que no conec Alcanyís. Ni m’aulorava un possible triomf d’IU.

Haig vist en comptades ocasions mobilització ciutadana a Alcanyís. Una manifestació per una circumval•lació que va ser com un “osti, hi ha vida social”. Un grupet de gent al voltant de Los Ranetas que pareix que promou oci alternatiu… Realment, desconec la vila. Però m’arriben poques mostres d’activitat associativa, cultural, social… Almenys, pel que fa a cultura alternativa al vestit, corbata i tacons.

Hi ha temes que són de difícil tracte fora del teu cercle social habitual. Però ara, tenim una alcaldia d’IU. I les forces vives de la vila repartixen més vara contra l’equip de govern que un pastor a les ovelles. Quan no és una cosa, és l’altra. I qualsevol excusa és bona per a carregar. És esperable, sobretot si perds el poder que emana de temps de caserna i sagristia. Realment, tirar endavant un gran projecte en un espai conservador no és gens fàcil. Sobretot, perquè t’ataquen des dels símbols, i no des del contingut. Segur que l’alcaldia trau grans projectes endavant nedant a contracorrent. Però realment me desesperava llegint les crítiques a l’Ajuntament perquè s’havie decidit no acompanyar la presentació de les reines de Festes.

Als pobles que mai han tingut esta figura, coste entendre segons quin comportament carca. Sempre m’ha agradat més que els kintos porton mono i samarreta que no una corona. Hi ha “tradicions” que ham de potenciar i n’hi ha que més val que no hagueren existit mai. L’Ajuntament, dins la seua llibertat d’acció, ha decidit no acompanyar un acte excessivament cerimoniós i elitista per a unes festes populars. Almenys, deixem-los la llibertat d’assistir com a representants públics a on vulguen. No mantinguem les corones. Perquè altres corones ja no són un tabú. Avui dia, ja es pot malparlar d’elles als programes del cor i veure que també es banyen en bikini. I aviat tots veurem que són persones, com tu i com jo. I a les persones, habitualment, se’ls vote. Fins i tot si són polítics.

Nota de l’autor: l’article és més llarg de l’espai disponible al Diari La Comarca i es publicarà retallat, però mantenint la idea que es vol expressar.