Viles i Gents

S’acaba de celebrar a Calaceit la XVII Trobada Cultural del Matarranya, una reunió cultural, reivindicativa i festiva que està a només un any de la majoria d’edat. Pareix mentida que una criatura que va nàixer tan delicada, amb tantes dificultats i tan precariament s’hagi convertit en tan bona mossa. És un bon moment per recordar a sos pares, que amb voluntarisme, convicció i molta estima per les terres del Matarranya –les de la Comarca i les de fora– van aconseguir portar al món una celebració que s’ha convertit en un referent ineludible per a la cultura matarranyenca. Eren els darrers anys vuitanta quan, un dia d’estiu pel de matí, dos xics de Maella, Fernando Albiac i Miguel Estaña, es van presentar a una finca de Vall-de-roures, quasi al sol del terme, en busca de la meua col·laboració per muntar una festa que servira per mostrar la cultura de la conca del Matarranya. Amb aquell agosarat projecte van sembrar la llaor que ha donat arbres carregats de fruit, el més preciat de tots la mateixa Associació Cultural del Matarranya. Vall-de-roures va posar el local –l’Ajuntament va deixar les claus del castell–, la cooperativa del camp va prestar les cadires per al públic –Paco Celma sempre disposat a tirar una mà– i Roberto Gil va deixar els focus per que l’escenari eixira de la penombra. De la resta se’n van encarregar Miguel i Fernando. Van portar l’Anton Abad, l’Àngel Villalba i el grup folklòric Aires del Matarraña. Miguel també va cantar amb José María Puyol, Los Maellans. Guillermo Castelló va muntar una exposició i va pintar el cartel anunciador. Els modestos ingresos de les entrades van cobrir les despeses més imprescindibles. La darrera referència vital de Fernando és que estava pels USA ensenyant matemàtiques als ianquis. Miguel viu a Montanui però encara el puc rastrejar gràcies a les seues il·lustracions per a la revista Temps de Franja. Els pobles catalanoparlants de Saragossa i Terol sempre els estaran agraïts.