Rudolf Jan Slaby
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 22 de setembre deñl 2007)
Enguany fa cinquanta anys de la mort del filòleg txec Rudolf Jan Slaby conegut sobretot per ser l’autor, amb Rudolf Grossmann, del gran diccionari de les llengües alemanya i castellana, publicat per primera vegada el 1934 i que, degudament actualitzat, continua reeditant-se. Slaby va nàixer l’any 1885 a Cernosice, a Bohèmia, aleshores una regió de llengua txeca dins de l’estat Austro-hongarès. El fet de pertànyer a una comunitat de llengua no majoritària dins de l’estat i en procés de bilingualització a favor de l’alemany —eren molts els txecs que sabien alemany i pocs els alemanys de Bohèmia que sabien txec— el feia especialment predisposat a entendre altres comunitats de llengua en situació semblant. La Primera Guerra Mundial el va sorprendre el 1914 a Barcelona on havia anat per a ampliar estudis d’hispanística. Davant la impossibilitat de retornar al seu país va acabar establint-se en aqueixa ciutat on treballà en múltiples faenes editorials, i des del 1922 també com a professor de llengües eslaves a la Universitat. Slaby fou un hispanista ple, i no com tants n’hi ha que només aprenen castellà i a tot estirar quatre borralls de gallego-portuguès. A més del basc coneixia molt bé totes les llengües iberorromàniques i hi va traduir un centenar llarg d’obres directament del txec, però també de l’eslovac, del polonès, del rus … . Especialment elogiada és la seva traducció al català de Bavicka (L’àvia) de Bozena Nemcová, obra capital de la moderna literatura txeca. En aquestes traduccions sempre fa constar que són fetes directament del txec, del rus etc., un detall que avui pot considerar-se superflu, però que no ho era pas a les dècades dels vint i trenta del segle passat, quan la majoria de traduccions de les llengües eslaves es feien del francés. Fou elegit membre corresponent d’Euskaltzaindia i de l’Academia Española i sempre va ser un ardent defensor de la nostra Segona República. El 1926 de retorn al seu país s’instal•là a Praga i en va ser rector de la Universitat. Va morir a Praga el 2 de juliol del 1957 i està enterrat en el fossar Olsany d’aqueixa ciutat.
Artur Quintana i Font
