Sant Greal
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 15 de setembre del 2007)
Amb la d’especulacions, llibres i pel•lícules que s’han muntat per allí entorn del Sant Greal i resulta que l’explicació al secret millor guardat de la història de la humanitat ha estat ocultat sempre ací, a l’Aragó:
El Calze Sagrat, després de la seva utilització per part de Crist va ésser confiat a Sant Pere, el qual el custodia primer a Antioquia i posteriorment a Roma.
Sixt II (243-258) poc abans de morir martiritzat per l’emperador Valeriano, li confia la copa sagrada a Sant Llorenç perquè la protegeixi. Però Sant Llorenç també morirà màrtir, així que poc abans de la seva captura aconsegueix que el Sant Greal sigui enviat als seus pares, Orencio i Paciència, que viuen a Osca, ciutat en què va estar ocult fins a l’any 711, any en què els musulmans envaeixen la península Ibèrica. Per protegir el Sant Greal es pren la mesura d’ocultar-lo al monestir de Sant Joan de la Peña, en ple cor dels Pirineus aragonesos.
D’allí el Calze Sagrat va sortir l’any 1399 perquè Martín I el Misericordiós va decidir emportar-se’l al seu palau de l’Aljafería. Posteriorment, i després d’una breu estada a Barcelona, el 1424, Alfonso V el Magnànim s¡’emporta el Sant Greal al Palau Reial de València.
El 1437 el Sant Greal va ser donat per sa majestat al Capítol Catedralici de València. L’any 1809, davant l’avanç de les tropes de Napoleó sobre la ciutat, es va ocultar a les Illes Balears, on va romandre fins a 1812. De tornada a València, va haver de ser novament amagat durant els començaments de la guerra civil, el 1936, tres hores abans que la catedral fos past de les flames.
El Sant Greal continua dipositat a la catedral de València, en una capella gòtica, dins un reliquiari d’or, i s’utilitza cada dia en la missa de dos quarts de deu del matí. Els últims papes a utilitzar-lo han estat Joan Pau II i Benet XVI.
Silvestre Hernàndez i Carnè
