Castració química
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 8 de setembre del 2007)
Dues paraules que el passat mes d’agost han sovintejat, com a titulars, el mitjans de comunicació, després de fer-ne un ús estentori, el president Sarkozy. Dues paraules, que per als professionals de la medicina, no són altra cosa que uns medicaments “inhibidors del desig sexual”, els quals han estat utilitzats i s’utilitzen en determinades circumstàncies, i per tant, no poden brandar-se ara com a novíssima panacea contra els violadors reincidents, pedòfils o d’altres tipus.
Segons els psiquiatres i psicòlegs, gairebé la totalitat dels assassins en sèrie i dels violadors reincidents no tenen la consciència de culpa, ni abans ni després de cometre els actes, execrables per a la resta de la societat. Hi són absents a l’estigma moral.
Dir-ne que fins ara no s’ha fet ni gens ni mica en intentar la defensa de la societat d’aquells individus no és cert; tot i així, s’haurà de fer molt més, amb racionalitat i sense pancartisme ideològic per part dels governs, dels partits polítics i de la societat en general.
Tothom cerca solucions al cas, quan l’alarma social augmenta puntualment, jo, modestament, voldria deixar-ne caure algunes sobre allò que s’hauria de fer. Les lleis han de contemplar aquets tipus de delictes i establir les penes de privació de llibertat i d’altres, coherentment. Les reduccions de condemnes per bon comportament s’haurien de contrabalançar amb la manca de penediment i la gairebé impossible, diguem-ne, inserció social definitiva.
Dins la presó, potser la tasca dels especialistes seria més rendible aplicada a produir al pres el sentiment de control dels seus hàbits i tendències. Complida la condemna i ja al carrer, hauria de romandre allunyat dels llocs i ambients propicis per a les seues “temptacions”. En ordre a complicar un xic més el tema, hi ha que tenir en compte que dins l’àmbit familiar és on abunden els abusos infantils.
El seguiment personal i directe de l’escarcerat i amb diferents graus de intermitència, mai s’hauria de deixar. També els medicaments inhibidors de la sexualitat podrien esdevenir coadjuvants.
I una cosa més, no practicada fins ara, el coneixement públic amb noms i cognoms dels condemnats i reincidents per els delictes en qüestió, possiblement produiria un efecte de capteniment.
En front d’un greu problema, un curt espai i uns minsos coneixements no donen per a més.
José Miguel Gràcia
