Viles i Gents

Si se compleix el desig del periodista i escriptor Ramón Mur, la Trobada Cultural del 2008 se podrie fer a la seua vila, eixe llogaret antic de masos i molins, autèntic i bonic a lo més alt de la Vall del Mesquí.
Si això ocurrire, pot ser estaríem davant d’una bona oportunitat de repetir i millorar l’èxit de la Trobada de la Codonyera. Perquè a uns llogarets més que esllinguits per la cultura en la llengua pròpia, on encara no ha aplegat pràcticament res de la normalització, ja s’estan notant senyals clares de recuperació. La correcció toponímica del nom de la vila i l’anunci en català de les Festes d’Agost, reforcen lo prestigi i autoritat del seu alcalde i President de la Comarca del Baix Aragó.
Com tots los que han anat a escola saben, o haurien de saber, els del Mesquí parlem pràcticament igual que se parlave en temps del Rei Jaume I. També se sap que els bellmuntants fan cada any la recreació de la concessió, al segle tretze, de la carta pobla. Però ací alguna cosa no funcione, perquè en los parlaments de les cerimònies, on podrien lluir-se i mantindre una total fidelitat històrica, fan figa blana i els personatges tot ho diguen en castellà, llengua que en aquells moments, pràcticament ningú parlave als territoris de la Corona d´Aragó.
Algú me dirà que a Casp ho fan paregut quan teatralitzen lo del Compromís. És ben cert, però a Casp eixa falsificació històrica no s’hi nota tant perquè el català no se parle allí, des de fa molts anys. Els que no tenen cap problema i sempre van un pas endavant en estes coses són el de Pena-roja, quan representen les obres de Desideri Lombarte.
A veure si tenim sort i la Trobada de l’any que ve fa oloreta als pins del Sant Josiap i a la sadurija de les vores del Mesquí.