Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 18 d’agost9

Morella, la capital del Maestrat valencià, que ens és tan proper, en té molts de tresors: el Castell, l’església de Santa Maria, l’església i claustre de Sant Francesc … esplèndid tot. Tanmateix en parlar de Sant Francesc hom oblida d’esmentar que aquí es troba, en una capella que dóna al claustre, el bo i millor que té la vila: una pintura mural representant la Dansa de la Mort. Ací, en un pany de paret, s’hi troben aplegades quasi totes les belles arts per a representar aquest motiu, la dansa de la mort, tant del gust de la Baixa Edat Mitjana. Hi tenim la pintura de tots els estaments socials –papa, emperador, reis, clergues, comerciants, pagesos, joglars, dones, homes, infants … –, i podem escoltar la música i la lletra –en català, és clar¬– de la dansa que tots ells ballen, admirar-ne els passos, i fins i tot recollir-hi fragments teatrals quan algú pregunta: “On és lo teu tresor?” i en no saber l’altre què respondre li dirà: “[Al]là és lo teu cor”. En resum pintura, música, dansa, literatura, teatre, gairebé només hi falta l’escultura. Un veritable tresor, doncs, i efectivament ignorat i poc valorat, perquè en el fulletó informatiu que ha editat l’ajuntament ni se’n parla. i a les altres guies només molt de passada. En demanar més informació –també a especialistes– ningú no me n’ha sabut donar. I això que és urgent fer un estudi d’aquesta representació com més profund millor, del seu simbolisme i iconografia, amb tant de detalls sobre la indumentària de l’època, que cal datar bé, estudiar-ne la música, la dansa, i els textos tant des del punt de vista literari com lingüístic, i sobretot sotmetre-la a una bona restauració –la que se n’ha fet fa poc, no sembla gaire acurada perquè les generacions futures puguen seguir admirant-la, i pujar a Morella per a poder-ho fer. El Convent de Sant Francesc és ara en procés de restauració –l’església ha quedat molt bé– per a convertir-lo en un hotel. Esperem que els responsables facen una restauració respectuosa amb aquesta obra d’art i amb el dret de tothom de poder-la contemplar.

Artur Quintana i Font