Riu de lletres
(Publicat al Diario de Teruel. el dissabte 11 d’agost del 2007)
En ciutats grans com Saragossa, Madrid o Barcelona és freqüent trobar al dedins de les agendes culturals dels mitjans de comunicació diverses reunions d’escriptors, i sovint es fan ressò de presentacions individuals de llibres, però és difícil localitzar cap notícia en què aparegui un col•lectiu important de literats, gairebé tan difícil com treure la cultura de les seves veïnes esqueles mortuòries i anuncis classificats, tan impossible com clissar un esment cultural en portada d’una revista, en la primera pàgina d’un periòdic, o encapçalant un programa informatiu de qualsevol cadena de televisió. No, dissortadament en aquest país, només són primeres notícies les relacionades amb el futbol, el toreig, l’escàndol o la més jove, deslluïda i arreplegada aristocràcia. Això no obstant, des de les ombres de les pàgines més interiors sorgeix una petita llum:
Demà diumenge es produirà una de les reunions d’escriptors més multitudinàries dels últims temps:
Durant el migdia, a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, diverses desenes d’escriptors de les Terres de l’Ebre s’han donat cita per a una signatura massiva de llibres, i amb posterioritat es reuniran en un restaurant de la localitat per efectuar un dinar de camaraderia.
Al vespre, al Centre Cultural de Fondespatla, estan convocades diverses meses de treball, on es tractaran, col•loquialment amb el públic i amb representants d’algunes editorials, temes relacionats amb el món de l’escriptura i de l’edició, es parlarà de l’últim premi Guillem Nicolau i es presentarà el blog literari organitzat per l’Octavi Serret en el que participen un bon nombre d’escriptors ebrencs.
Aquest serà sens dubte un dels majors esdeveniments culturals del Matarranya, que se suma als èxits renovats cada any de les Jornades Culturals del Matarnaya i de la Fira del Llibre Ebrenc.
No hi ha cap mena de dubte: Terol, Tortosa, el Baix Camp… existeixen, i els seus escriptors ho reafirmen caminant.
Mentrestant el riu Ebre nodreix de sàvia als literats que viuen a les seves ribes i fecunda l’aparició de noves obres i els seus futurs èxits editorials.
Silvestre Hernàndez i Carnè
