Festa sí. Manteniment de la població, també.
Una frase pareguda s’inscriu als gots reutilitzables de les festes reivindicatives, i inclús les revolucionàries: “Festa sí. Lluita també”. Perquè la “lluita” se porte entre una xarxa de gent que lluite junta, fan cafès, coincidixen a la faena i a la universitat, fan festa junts i inclús s’hi fan parelles. I en totes estes activitats no s’oblide treballar per a millorar el món que els toque viure.
Lo dissabte passat, en una conversa en un columnista de Viles i gents, vaig reprendre una idea que fa anys que observo. En les condicions actuals, lo Matarranya se despoble a marxes forçades. I em retrobo en la foto de curs del meu 4at d’ESO a Vall-de-roures. Se m’esgarrifen tots los pèls del cos quan comprovo les poques cares de companys de curs que reconec los dissabtes als pubs de Vall-de-roures. Alguns s’han quedat a viure a la vila, i fan una comarca més potent i sòlida. Però altres no hi estan. Potser han desaparegut de l’escena nocturna per a preocupar-se de la casa, el cotxe i els fills, i estan fent una comarca més potent i en un futur més sòlid? O, simplement, han desaparegut del Matarranya? Al final comprenc que una part important han marxat a una àrea urbana de l’eix Ebre−Mediterrani i allà passen penes i glòries, i per a festes del seu poble retornen per a saludar a familiars, amics i coneguts. Alguns altres, però, han marxat fora a estudiar o a treballar, perquè universitats i faenes del seu sector no n’hi ha a tot arreu. Però mantenen lo seu cordó umbilical lligat a la terra matarranyenca cada divendres quan se recorren les 4 hores de transports públics i privats per a poder fer un cafè en la colla d’amics al bar i unes cerveses de nit. Saben que això té un sabor especial. I el fet de mantindre una festa nocturna prou contundent al Matarranya són la raó per a que molts d’ells seguixquen buscant l’oportunitat d’or que els permitixque retornar a la vila. Sense saber-ho, practiquen allò de “Festa sí. Manteniment de la població, també.”
