Terra cremada
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de juliol)
21 de juliol de l’any 2007, gasos assassins foraden el cel obscur que com un espill etern reflexa tots els nostres actes. Virus de ferro expandeixen les seues negres espores pels mars malalts d’humanitat. Deserts de ciment i alumini envaeixen prats, platges i camps deixant darrere seu la destrucció civilitzadora que conforma el nou paisatge vital. La fe capitalista de la modernitat i el progrés ha arribat fins les entranyes de la comunitat, fins a la destrucció del pensament lliure.
L’organisme nouvingut, el sostre de la piràmide evolutiva, ha colonitzat la totalitat del territori físic i moral fins esgotar el nèctar de la seua pròpia creació. Del respecte pels seus congèneres no en queda res, tan sols velles llegendes que guarden els vells al costat d’alguna llar de foc oblidada. Ningú escolta, i molts poc són els que senten el xiscle desesperat d’una mare que veu com els seus propis fills l’estan dessagnant.
Els caps de les tribus giren el cap i continuen repartint el “soma” d’una falsa satisfacció. Els individus ja no jutgen, ja no raonen, ja no creuen, ja no veuen res més que l’enlluernadora flama de l’aconseguir allò que els diuen que desitgen. Les ideologies ja no difereixen, simplement matisen diferent el model imperant. Els explotats no volen ser lliures, volen ser explotadors, i aquests ambicionen ser-ho cada dia més. Els valors canvien de mans segons les cotitzacions del mercat, i la moral únicament existeix com a argument teòric. La felicitat s’ha convertit en plàstic, cristall o pedra, i la podem trobar al nostre centre comercial.
I des d’algun raconet que sempre ha resistit a l’invasor, els asocials, els que vivim a la perifèria del sistema, mirem cap al futur i observem com en mig del ferro, el foc, el fum i la virtualitat, mor la nostra mare. Llavors, sols en aquell moment, som capaços d’assimilar els resultats de la política de terra cremada que ha dut a terme l’ésser humà.
Marc Martí Badia
