Viles i Gents

Segurament el càrrec polític més rellevant de tot lo Baix Aragó Històric és l´Alcaldia d’Alcanyís; i crec que ho seguirà sent mentres la Comarcalització no sigue altra cosa que simples mancomunitats per donar serveis molt bàsics a grups de pobles, arreplegats de forma ben arbitrària, a la que li falte un cap, una veu i una representació democràtica i coherent del conjunt del territori en qüestió.
Digueva que l’Alcalde d’Alcanyís és l’autoritat política de més pes de tot lo Baix Aragó, justet quan acabe de prendre possessió d’eixe càrrec Amor Pascual, al guanyar IU les sagueres eleccions municipals. Per la qual cosa la felicitem i desitgem un èxit complet en la seua gestió al front de l’Ajuntament. Perquè imaginem que no ho tindrà gens fàcil si ha de governar, com pareix, en minoria. I les complicacions d’aplicar un programa progressista en un context tradicionalment conservador i poc acostumat a les propostes socialment més innovadores. Encara que, Alcanyís, així com se consolida com una ciutat important en la indústria i els serveis, se torne més cosmopolita i més oberta als canvis.
Amor Pascual, la flamant nova alcaldessa, haurà llegit alguna volta la nostra tira de Viles i Gents? Sap que Alcanyís, pot ser sigue la població del Baix Aragó on hi viu més gent que parle català? Per si no coneix prou bé estes dades li dedicarem, en la primera ocasió que tinguem, lo llibre publicat recentment per la DGA “Deu anys de Viles i Gents”, i ara li amostrarem aquella cançoneta de l’Artur Quintana, que resumeix la singularitat cultural i històrica aragonesa:
Tres lenguas tiene mi tierra
que relucen más que el sol,
catalán y castellano
i la fabla d´Aragón