Estercuel
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de juliol del 2007)
L’editorial Club Editor de Barcelona que dirigeix amb empenta Maria Bohigas acaba de reeditar el llibre Incerta glòria de Joan Sales, novel•la que havia estat publicada el 1956 en una primera edició mutilada per la censura i que no fou fins al 1962 quan se’n va publicar la versió sencera en traducció francesa per Gallimard. Sales, més tard, i fins a la seua mort, va retocar i polir Incerta glòria. Un dia o altre s’haurà de fer l’edició crítica d’aquesta obra monumental que ha estat qualificada com “la millor novel•la que s’ha escrit sobre la Guerra Civil espanyola i la desoladora postguerra”. De les tres parts de què consta la novel•la una primera passa sencera a Estercuel —Olivel de la Virgen a la novel•la— i als seus voltants. I Estercuel, i en tot cas el front d’Aragó, són presents d’una manera o altra a les dues parts restants. “Olivel havia caigut el primer dia de l’ofensiva, poques hores després d’haver començat. No hi havia hagut resistència” són les paraules amb què acaba la novel•la. S’hi descriu amb la visió catalana d’un oficial republicà la difícil vida de la pagesia a Estercuel, amb parlaments en un castellà farcit d’aragonesismes en l’original per part d’aquests. L’oficial, en llargues cavalcades pels voltants d’Estercuel i per les riberes de l’Escuriza —el Parral a la novel•la— es commou davant de l’aspre paisatge i del monestir profanat de l’Olivar, i una dona forta, Maria d’Olivel, dita la carlana, li farà ballar el cap. Això passa en un temps aturat quan el front d’Aragó s’havia estabilitzat i era possible de viure-hi una mena de pau en la guerra, abans que l’ensorrada del front no ho destrossés tot d’un dia a l’altra. Aleshores se’ns ofereix la xenofòntica retirada de l’oficial i els pocs soldats republicans que sobreviuen, baixant cap a l’Ebre i travessant-lo fins arribar a Fraga pels Montnegres, abandonant Estercuel a contracor. Si Mirambell té a gala recordar Baroja i la seua Venta, Estercuel farà bé de no oblidar Joan Sales i la seua Incerta glòria. Per cert també n’hi ha traducció castellana, a més d’altres.
Artur Quintana i Font
