El desencant de la supeditació
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de juliol del 2007)
Cada cop que passen unes eleccions, fora i dins del nostre país, observem atònits com augmenta indefectiblement el nombre d’absents, absents del vot als qui se’ls titlla d’insolidaris; o es culpa a l’oratge, sigui bo per anar a la platja o massa dolent per a sortir de casa; si més no algun partit, tot i així, se’ls fot al sac.
Fins ara mai hem vist que algú faci un estudi seriós i conscienciós per valorar els motius que indueixen determinades persones a no votar. Negar-se a votar, el mateix que decidir-se a fer-ho en blanc, implica un acte voluntari, no quelcom passiu ni de bon tros intranscendent, ni que hagi de ser obviat.
Certament són cada cop més les veus que no entenen per què un o una alcaldable, un consistori, una diputació, fins i tot el govern d’una nació, no és conduït per aquella o aquelles persones que més vots han aconseguit. Molts no accepten que els seus vots siguin utilitzats per realitzar rocambolescos pactes i estranyes filigranes, sovint diferents aquí i allà; com si fos més important governar per governar, tornar favors de pactes passats o enfastijar l’adversari, tot abans que posar-se a treballar amb rigor, equitat i serietat.
La disciplina de partit implica una supeditació per part dels militants d’un grup, i és freqüent demanar-los a aquests sacrificis, quan no són simplement sacrificats per querelles internes o en pro d’acords que només són entendibles i suportables per les altes esferes del poder. Decisions celestials, no sempre abastables per les magolades carns de l’afectat, ni comprensibles en absolut per part dels votants més fidels i pacients. Decisions que sembren el camí amb multitud de vells militants mutilats i oblidats, i milers de votants idealistes decebuts.
Si no volem que la desil•lusió estengui més i més les seves ales entre la població, en successives eleccions potser caldrà plantejar-se, d’una vegada per sempre, que el fi mai no justifica els mitjans, i que no sempre és lícit aconseguir el poder avui mitjançant acords multicolors, quan es corre el risc de desil•lusionar els militants i als votants de demà.
Silvestre Hernàndez i Carnè
