Distribuir la cultura
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 de juny del 2007)
Rebo un correu electrònic amb la notícia de què la pel•lícula Spiderman 3 ha estat doblada al català, però no s’exhibeix en esta llengua en cap sala de cine de l’àmbit lingüístic català. Una amiga meua guanya un concurs de novel•la en un d’eixos pobles grans d’Andalusia i, tot i que li publiquen la novel•la se queda amb les ganes de veure-la exposada a biblioteques i llibreries, resignada a donar-la en mà, com m’ha arribat a mi. Damunt la taula de la meua sala d’estudi hi ha un tossal de llibres de la col•lecció “Literaturas de Aragón (Serie en Lengua Catalana)”, escrits per amics i coneguts i editats pel Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, que un bon dia vaig arreplegar –molt contenta— de la seu social de l’Ascuma, los quals, a poc a poc, vaig regalant. A esta associació me diuen que hi ha a Saragossa, en algun magatzem oficial, més exemplars de més col•leccions que un dia també van ser editats per a satisfacció dels seus autors respectius, però que viuen lo son dels justos.
Em poso a reflexionar sobre diners públics i la seua utilitat, i sobre cultura i la seua necessària difusió: dos binomis que, com s’exemplifica, no van lligats, contràriament a la lògica elemental. L’Estat sorgit de la Constitució democràtica ha consagrat noves divisions administratives, n’ha mantingut algunes amb pedigrí, com les diputacions eixides de la Guerra d’Independència o del Francès, i ha potenciat la missió d’altres com los ajuntaments. A tots els han arribat diners, que ara pareixen molt repartits, de millor o pitjor manera; al mateix temps los polítics d’ofici van patint des de fa dies la bona fe o la vanitat de gastar-se’ls en la noble missió de la cultura amb premis, presentacions, concursos, anuncis…, actes que en algun punt i en alguns casos queden paralitzats. No es podria mirar de fer responsable i efectiva la cadena que comença al contribuent, passa per les administracions i engresca els creadors, tornant al contribuent?
María Dolores Gimeno
Quan les administracions comprenguen que l’edició en paper és “un problema” i que és preferent l’edició en línia,és a dir, penjar el que paguem tots en diners públics a internet perquè té més difusió i als contribuents mos supose un cost més baix, algun d’estos problemes serà menor.
Comment by Administrator — 25 June, 2007 @ 8:39 am
D’acord: distribució en línia també. Segurament, amb les millores tècniques cada volta serà més freqüent la lectura a la pantalla, però hi ha tipus de textos (los literaris) que encara necessiten lletra impressa.
Comment by L. — 26 June, 2007 @ 5:52 pm