Democracia adolescent
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 de juny del 2004)
Uns quants dies després de les recents eleccions municipals, just quant pareix que tot i les inclemències polítiques el clima de crispació electoral ha disminuït, tots els mitjans de comunicació dediquen rius de tinta i d’imatges al 30 aniversari de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat Espanyol. I d’aquesta manera navegant per l’oceà de mitjans, tant et pots trobar especialistes en anàlisis polític divagant sobre la exemplaritat d’aquest procés de canvi, com personatges ara reconeguts pels seus mèrits professionals que expliquen com van viure aquell moment.
Bé, arribat aquest punt la primera pregunta que ens ve a molts al cap quant veiem els missatges electorals i els parlaments del polítics de l’època és: què ha canviat en aquests anys? És curiós, però sempre que hi ha eleccions la “Unidad de España” està en perill, el mateix que el caos i el desordre que es produirà si governa l’esquerra. No em creieu? Mireu els anuncis electorals de Fraga al 1977 i els de Rajoy d’enguany, estic segur que em donareu la raó. Veritablement, moltes coses han canviat a la societat on vivim. Ara (per sort o per desgracia) som europeus, tenim un país considerat desenvolupat, i la majoria de les llibertats polítiques i civils estan garantides. Si, l’Estat Espanyol ja no és tan“different” com fa 40 o 50 anys, encara així ens troben a anys llum, democràticament parlant, dels nostres companys de l’Europa del Nord. I és que tot i portar trenta anys de democràcia, la foto política de l’Estat on vivim segueix sent la mateixa, meitat negra, meitat roja. La mateixa foto que fa un segle quant les guerres carlistes van arrasar la península, la mateixa que l’any 1936 quant un general desterrat és va aixecar contra una de les democràcies més avançades del moment. I és que tot i tenir trenta anys la nostra democràcia encara pateix els símptomes de l’adolescència; és contradiu un cop i un altre; els seus pensaments encara estan dividits, i a més, no ha superat la marca que li van deixar al seu naixement i les baralles entre els seus pares.
Marc Martí Badia
