Viles i Gents

No és la primera volta que escric sobre este tema. Fa un parell d’anys que a les pàgines d’este periòdic expressava la meua indignació davant la flagrant violació dels drets humans que s’estave cometent amb los presos que els Estats Units mantenien a Guantànamo. En aquell moment eren sis-cents vuitanta éssers humans, engabiats a l’aire lliure, detinguts en qualitat de “combatents il·lícits”, eufemisme que Washington utilitzave —i continue utilitzant— com a pretext a per a passar-se els acords internacionals per l’arc del triomf. Amb lo pas dels anys Guantànamo s’ha convertit en lo símbol de la “guerra contra el terror” iniciada per l’administració Bush. I avui encara hi mantenen unes quatre-centes persones segrestades i privades d’un dret tan elemental com el de poder impugnar la il·legalitat de la seua detenció. Tot i que cap d’elles ha segut declarada culpable de cap delicte. I les terribles condiciones en què els tenen, transformen la detenció en una tortura, és a dir, en un tracte cruel, degradant i inhumà. Però Guantànamo és solament la punta de l’iceberg. Amnistia Internacional denuncie que, des de finals de 2001, los EEUU han detingut unes setanta mil persones fora del seu territori, i que creuen que són més de deu mil les que continuen presoneres en diversos camps escampats pel món, alguns dels quals es mantenen en secret. Són “presoners fantasma”, i els oculten de les organitzacions que treballen en pro dels drets humans. Així, amb los detinguts fora de la llei, la tortura i els abusos són sistemàtics. Però la tortura és inadmissible i il·legal, a més de perversa. Lamentablement, cap jutge ni cap tribunal del món s’atrevirà a processar el totpoderós Bush, a pesar dels múltiples delictes contra la humanitat que se li poden imputar. Garzón ho va provar amb Pinochet, un “ex” molt menys poderós que Bush, però no en va poder eixir. Ara bé: el temps, que és implacable, serà qui jutjarà el nefast president nord-americà, juntament amb tots los titelles que li riuen les gràcies i li fan lo joc.