Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de maig del 2007)

Després d’una precampanya eterna, ara mateix s’obre la ferotge campanya electoral, que deixarà afònic més d’un dels candidats de primer rang. Per a ells seran dies intensos, durs, de molta informació, de frases enginyoses, d’anècdotes que la premsa magnificarà, de desqualificacions al contrari, de promeses… Bé, un panorama d’un ofici que no envejo massa. Los bous polítics a mi sempre m’han agradat des de la barrera.
A les autonomies no històriques, les de l’article 143, és a dir, a la nostra, se produix la coincidència entre eleccions autonòmiques i municipals: pel mateix preu votarem per a dos nivells administratius. Al nivell inferior, lo de les viles, s’han anat formant mal que bé les candidatures amb cares noves o cares de sempre, i com que tot està tant a la vora, comencen a mirar-se de reüll los d’un partit al de l’altre: salutacions amb segones, discussions, presències i absències significatives als mítings… Pareix mentida com pot alterar-se uns dies la pau apolítica del dia a dia al poble, sobretot quan los que es presenten ho fan des de l’amateurisme, més per vocació que pel negoci de les altes esferes. Cal observar, no obstant, que alguns ajuntaments mitjans últimament ja compten amb alcaldes amb sou, i la creació de les estructures comarcals ha generat una classe política professional local, de manera que la gestió pròxima ja no és només per amor a l’art.
Això sí, als organismes autonòmics hi ha molt més poder en joc: diners, càrrecs i influències per a repartir que a voltes, si es coneixen, fan esgarrifar. Los polítics són animals d’una altra raça que la resta dels mortals; per a ells el debat, l’oposició o la negociació són elements vàlids per si mateixos, sense connexió amb la realitat, igual que la cerimònia protocol•lària o mediàtica que els acompanya.
De totes maneres, la política és encara un mal necessari, i fan falta candidats, quant més honestos millor. Diuen que hi havia un poble on ningú volia ser alcalde, així que van acordar que llançarien una mançana i qui l’arreplegara seria l’elegit: va passar un gorrino, la va arreplegar i ell va ser l’alcalde!

María Dolores Gimeno