Candidatures municipals
Internet està consolidant la seua versió 2.0. Hi ha un futimer de webs que creixen en los continguts que aporten los usuaris, i no pel comitè de treballadors que treballon omplint-la mentre cobren de l’empresa. La Wikipedia és l’enciclopèdia multilingüe més bèstia feta mai, que es alimentada per l’altruisme de milers de col•laboradors anònims. Al Youtube trobes videos penjats per un alumne que s’han fet al racó més estrany de l’Institut de Vall-de-roures. I també han tingut un creixement espectacular los “blocs”, a on qualsevol pot publicar el seu propi dietari, d’infinitat de temes. Un dels blocs d’Internet més ben mantinguts al Baix Aragó és lo de la calandina Maria Herrero, bloc polític des del PAR i que pot donar la visió més humana (i populista) dels candidats. L’altre dia podíem llegir-hi com criticave que CHA havie presentat diputats saragossans a viles que els eren totalment estranyes. La diputada, afortunadament, al seu bloc manté una aposta clara per la interacció en los comentaris dels qui el visiten, i algú hi deixe anar el cas de la Sorollera, a on la candidatura del PAR pareix que estaria en una situació similar. I jo, com suposeu, me poso com un tren per poder disfrutar d’estos mitjans de comunicació alternatius i descentralitzats, de pura interacció, i a part, defenso la posició de la Herrero. Afecto al partit que afecto. Si una agrupació no té capacitat de crear una xarxa de gent que el manté al municipi, no val la pena fer fum. M’imagino que els partits han de créixer fent xarxa, guanyant-se confiances diàriament, segurament en los vermuts al bar…. No val la pena jugar al creixement artificial que pot produir un anunci al diari buscant candidats. i la creació ràpida de llistes abans que tanco el termini per presentar el DNI al registre. De fet alguna cosa hi ha darrere de la famosa frase “als pobles se vote a la persona, no al partit”.
Per això m’ha alegrat profundament la gent de l’associacionisme històric de Fraga en defensa de la llengua, que en altres, han presentat l’Alternativa Cívica, una representació d’un segment de població que està descontenta en los partits històrics. Hi ha part de la població que n’estem farts dels que prometen i no treballen pel territori: PSOE i PAR que tornaran a prometre la llei de llengües (i serà la tercera legislatura que la prometen), CHA que presente candidatures locals anticatalanistes (Benavarri, per dir-ne alguna de flagrant) o ERC que s’amague darrere del fum d’alguna candidatura local (i no vote contra l’Estatut aragonès que mos torne a desoficialitzar als catalanoparlants). Tenim esperances en les candidatures locals, que poden donar veu a les llengües minoritzades.
