Català homologat
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 28 d’abril del 2007)
A la Declaració de Mequinensa de l’u de febrer del 1984 una vintena d’ajuntaments de les comarques orientals demanaren l’ensenyament del català, interromput de feia segles, i que aleshores, amb la democràcia, consideraven just que es reprengués. I efectivament des del curs 1984/1985 hi ha ensenyament optatiu de català a quasi totes les localitats on aquesta llengua és parlada al nostre país, així com també a algunes de llengua aragonesa o castellana, com és el cas de Graus, on van no pocs alumnes procedents de territori de llengua catalana . D’uns 800 alumnes que hi havia al començament de les classes de català s’ha passat a més de 4.000 en l’actualitat. I a partir d’enguany els alumnes que hi hagen aprovat l’assignatura de català durant quatre cursos de primària i els quatre de secundària obtindran automàticament el certificat de nivell B de català de la Generalitat de Catalunya, certificat que facilita l’accés al mercat laboral del domini linguístic català en general –Andorra, les Balears, Catalunya, Perpinyà, València … - i que en tot cas és necessari posseir per a poder accedir a molts càrrecs de l’administració pública de Catalunya. Ara només cal esperar que el nostre Govern no trigue a fer els passos necessaris perquè l’homologació s’estenga a la Comunitat AutònomaValenciana i a la de les Illes Balears, comunitats on el coneixement del català és, si més no un mèrit per a accedir a molts càrrecs de l’administració pública. La qüestió de noms en el cas del País Valencià on la llengua es anomenada valencià i no català no ha de ser obstacle per a l’homologació perquè ja fa anys que l’Institut d’Estudis Catalans ha declarat que “llengua valenciana” és sinònim de “llengua catalana”, de la mateixa manera que “llengua castellana” és sinònim de “llengua espanyola”. Cal tenir en compte que per decret del rei Joan Carles l’Institut d’Estudis Catalans és la màxima autoritat lingüística en tot allò que afecte la llengua catalana. No sembla just que un certificat de castellà d’Extremadura siga vàlid al nostre país i en canvi un certificat de català de l’Aragó puga deixar de ser vàlid a València.
Artur Quintana i Font
