J. Giralt: “El “català d’Aragó” no eixisteix”
Pau Era
Alguns dels estudiosos del català de la Universitat de Saragossa sovint són convidats a la Universitat de Barcelona per explicar què passa, què es pensa i què es fa a la Franja des de la perspectiva de la capital aragonesa. En este cas, José Enrique Gargallo (UB) ha estat qui ha convidat a Javier Giralt (UniZar) per explicar als alumnes com és la Franja.
Sense embuts, Javier Giralt explicà als alumnes que per a denominar el territori, ell demana la promoció del concepte de Franja, el més neutre entre tots els possibles, però despenalitzant-ne els altres amb adjectiu, com Franja de Ponent i Franja Oriental d’Aragó. En tot cas, cal defensar la denominació de “català a Aragó”, en oposició a “català d’Aragó”. És evident que a la Franja el català pren forma en diversos dialectes compartits amb els territoris catalanoparlants veïns, i per tant, el català d’Aragó no eixistix. Este extrem l’ha hagut de defensar fins i tot dins a la Universitat de Saragossa, a on es volia denominar a una assignatura “catalán de Aragón”.
En analitzar la identitat de les comarques catalanoparlants, no dubta en defensar la tesi de la dualitat entre la identitat aragonesa i la llengua catalana. Esta dualitat troba dificultats per desenvolupar-se, i fins i tot conflicte, fora de la Franja, però també entre els parlants de català. Tot i això, Giralt no creu que hi haja autoodi, ni tan sol que la “diglòssia” frangenca sigue conflictiva. On hi ha conflicte és en els aragonesos que conflictivitzen la dualitat entre identitat i llengua.
Tampoc la Franja pot ser tractada com una unitat perquè no hi ha una identitat col•lectiva. Fraga no fa de capital. I per tant, fora dels termes lingüístics, no pot ser considerat un “país català”. Però si que hi ha un avenç del concepte i de la identificació amb la “Franja”, més enllà de les comarques, encara que entre els capes encara residuals.
El repàs a la legislació i els avenços polítics per la normalització lingüística d’Aragó deixen entreveure l’aturada de l’acció de promoció des de 1984, que només sobreix per l’activitat de l’associacionisme. Ni amb un president de govern catalanoparlant s’ha fet cap canvi notori en la política de protecció de les minories. Per contra, tot i que algunes dades remarquen l’estabilitat (fràgil) de la llengua, Giralt explica com en alguns casos, com a la seua vila, Sant Esteve de Llitera, el tall de la transmissió de la llengua entre pares i fills va arribar fa alguns anys, en la seua generació, a on ja només alguns mantenen el català.
En la part final de la conferència, Giralt aposta per treballar per la defensa del català, sobretot a nivell local, aprofitant el poc espai que deixa la intervenció del govern. Però no troba possibilitats importants per treballar a nivell autonòmic. Tots els camins són aturats per l’acció de govern socialista-regionalista. La vinguda d’un professor de la Universitat de Saragossa és aprofitada per alguns alumnes per a informar-se sobre la situació de la llengua aragonesa i el seu estudi. L’acte va tindre lloc lo 25 d’abril a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
