Contra el canvi horari
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 de maç del 2004)
Cada any, un parell de voltes, assistim al rutinari canvi d’hora que configura els horaris d’hivern i d’estiu. Arriba lo rader diumenge d’octubre, les 3 de la nit passen a ser les 2 i, màgicament, l’alifara de la nit del dissabte té una hora més! Però a les tardes del novembre, disminuïdes entre el sol que s’allunya i els rellotges del temps universal (TU o GTM), los carrers van obscurint-se a les 5, que eren les 6.
Este mars, com cada mars, ha passat lo contrari. Hi ha un diumenge que sol té 23 hores, així que en vius una de menys, però ja t’està bé deixar-te-la furtar a canvi de tardes en què el sol se pon a les 7, que eren les 6, i a poc a poc, a les 8, a les 9… del triomfant estiu!
Completant l’habitual ritual, a la premsa comencen a citar dades sobre l’estalvi d’energia: que si un tant per cent –ridícul— a les fàbriques i oficines, i un altre, una mica més apreciable, a les cases. Al mateix temps, apareix algun especialista que parla de la difícil adaptació que patixen tant les persones de més edat com les més xicotetes, mentre posam en hora els rellotges de polsera, despertadors, ràdios o vídeos, i mentre l’ordinador, més preparat per a la vida moderna, se la posa tot solet.
Encara que imagino que les autoritats econòmiques mundials, que tant saben de sumar, multiplicar i restar –no sé si de dividir també…—, s’ho han pensat molt bé fent números, crec que no compensa massa un canvi que deixa desertes les nostres viles al cor del trist hivern de matins freds, igual de matinadors que sempre, i de tardes sense llum. Si algú forma una plataforma contra el canvi horari, que m’ho digue, que m’hi apunto!
María Dolores Gimeno
