Danzig
(Publicat al Diario de Teruel el 17 de març del 2007)
En aquests dies primers de març, gairebé primaverals, passsejo per Danzig, la capital de l’homònim Estat Lliure d’entreguerres i recordo que fou ací on el dia 1 de setembre del 1939 el cuirassat alemany Schleswig-Holstein va bombardejar el dipòsit polonès de municions a la Wester Platte, un enclavament de Polònia dins de l’Estat Lliure mateix. Començava així la Segona Guerra Mundial al final de la qual, el 1945, Danzig deixaria d’existir, per a renàixer als pocs anys amb la reconstrucció del barri vell, que havia quedat quasi totalment destrossat pels bombardeigs, una reconstrucció que per a alguns potser peca de massa historicista, però de què tothom n’està encantat. El Danzig alemany és ara el Gdansk [poseu un accent greu damunt la “n”] polonès, perquè acabada la guerra la població alemanya, el 95% -la resta eren majoritàriament caixubis i polonesos-, fou evacuada i substituïda bàsicament per polonesos vinguts de l’est, dels territoris de Polònia que havien passat a formar part de la Unió Soviètica, els anomenats “repatriats” Per als alemanys, o per als que com jo fem veure que ho som, Danzig fa la mateix impressió que deu sentir un magrebí passejant-se per Granada on troba la seua llengua escrita per les parets dels vells palaus i les mesquites, com l’alemany la seua a Gdansk per les esglésies i els portals de les muralles, però mentre l’un només hi sent parlar castellà, l’altre solament hi percebrà mots polonesos. El magrebí llegirà pels murs de l’Alhambra els versos dels grans poetes nassarites, i l’alemany trobarà a l’Església de Sant Nicolau la tomba del màxim poeta alemany del barroc, Martin Opitz, o seguirà la petja d’un dels més coneguts autors contemporanis en alemany, Günter Grass, nascut a Danzig, de mare caixúbia i pare alemany, fill predilecte de Gdansk –darrerament hi ha hagut una certa controvèrsia sobre això, però finalment tot s’ha arreglat- i conegut sobretot per la seua novel•la “El tambor de llauna”. Només en un punt difereix Gdansk de Granada: en els topònims. Mentre a Granada en àrab se‘n conserven prou –penseu en l’Alhambra, l’Albaicín … -, a Gdansk només en queda un en alemany: la Wester Platte.
Artur Quintana i Font
