Amic caminador
Em dol haver-t’ho de dir, company, però tos enganyeu els qui encara manteniu l’esperança de trobar la pau en lo silenci i la soledat de les muntanyes. És molt trist, però avui la pacífica pràctica del senderisme s’ha transformat en una maleïda i sorollosa correguda d’obstacles. Et serà fàcil comprovar-ho. Qualsevol domenge, a punta de dia, eixiràs de casa amb la motxilla carregada d’il·lusió. Ni el fred, ni el vent, ni la calor, res no et farà desistir. És lo teu deler, és la teua passió. Pensaràs que, per fi, unes poques hores d’estret contacte amb la naturalesa et permetran recuperar l’assossec després d’una setmana submergit en un oceà d’asfalt i de formigó absolutament hostil i ensordidor. Poderoses com sempre, les teues cames avançaran amb decisió. Els teus peus calcigaran segurs les velles sendes que no tenen secrets per a tu. Però t’equivocaràs si penses que aquell serà el teu dia. Les circumstàncies faran que no pugues esbargir la boira que s’enteste en enterbolir-te el cap. Perquè, com a primera providència, i ja de ben lluny, seran les armes dels caçadors les que et donaran les salves de benvenguda. Temorós del perill, però resignat a la teua sort, continuaràs la ruta que t’havies marcat per aquella pista solitària. D’improvís, a l’eixida d’una revolta, i entre un núvol de pols, se t’apareixerà una enorme fera que haurà pres la forma d’un tot-terreny. Passarà com una centella i no en farà ni cas, de tu. Però quan encara no t’hauràs recuperat del surt, serà una màquina infernal, amb quatre rodes fenomenals, la que et sorprendrà per l’esquena. Absolutament fastiguejat, tu, que coneixes tots los atansos, et decidiràs per la drecera més difícil i amagada, convençut que, per fi, et voràs lliure d’espants. Però l’hauràs errat de nou. Perquè, quan coronaràs lo cim més alt del recorregut comprovaràs com una colla de motoristes se t’ha avançat i provoque un gran esvalot amb los terribles ronquits dels motors. En fi, amic meu, recorda que a partir d’ara, ni tu, ni jo, ni les plantes, ni tampoc les àligues que niuaven pels roquissals que tant t’estimes, podrem recuperar aquella pau.
