L’aromer
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 3 del 2007)
Aquest any l’aromer del meu jardí ha florit abans, potser a conseqüència d’un hivern poc fred, més ben dit, d’un hivern calorós. La manca de pluja ha estat compensada per una mica de reg durant el mes de gener, però no massa per allò de l’estalvi del bon ciutadà i, no ens enganyem, per no augmentar la factura de la Companyia d’Aigües. També he de dir que les grapades d’adob hauran col•laborat en veritat a la primerenca floració.
Si voleu conèixer el groc no deixeu passar el temps sense plantar-vos davant d’un aromer florit, i si voleu sentir un perfum subtil, fregueu el rostre, acaronant els peduncles florals, amb un pomell desmaiat de l’aromer.
També és pot anomenar “mimosa” com en castellà, encara que mimosa —crec— fa referència a una determinada varietat d’aquest arbust. En Sud Amèrica és conegut com aromo, i en recordar-lo no puc menys de pensar en la magnífica cançó El aromo d’Atahualpa Yupanqui, aquell músic, poeta, rapsode i guitarrero argentí que transformava la guitarra en arpa i piano. Era una milonga i deia entre altres coses: “hay un aromo nacido/en la grieta de una piedra/parece que la rompió/ pa salir de adentro de ella”… “en oro le ofrece al sol/ pagar la luz que le priesta/y como tiene de más/ puñaos por el suelo siembra”. Aquest aromer va sortir a una escletxa d’una roca i sofria els vents i el rigorós sol de l’estiu: “ansina vive el aromo/sin que ninguno lo sepa/que no teniendo alegria/se hace flores de sus penas”.
Com deia al començament, aquest any esta passant sense hivern, així i tot, a un racó del meu jardí han començat a caure els flocs: flocs aromàtics, flocs suaus, flocs temperats, …, flocs grocs. Ara mateix signaria per a que el pròxim hivern, el meu aromer florís com enguany, i, tant de bo, li pogués cantar:
Amb or li ofereix al sol
pagar la llum que li empresta
i com en té en demesia
almostes pel sòl en sembra.
José Miguel Gràcia
