La mosca incoherent
(Piblicat al Diario de Teruel, el dissabte 3 de febrer del 2007)
Que aixequi la mà qui mai s’hagi vist empipat per una mosca. Ningú, oi? Gràcies.
I és que n’hi ha que intenten enganxar-se al teu nas una vegada i una altra, potser perquè els ve de gust ficar-se amb les més grans, encara que altres escullin les més petites i indefenses. Qui sap com pensa una mosca?, si de cas pensa en alguna cosa i no es mou per una mena d’instintiu ressort antisistema.
Clar que el que millor fa una mosca, tots ho sabem prou bé, és remoure la… i escampar la mala olor; de manera que com més enrareix l’ambient, i més mosques acudeixen al festí, més satisfeta se sent.
De vegades, quan les veus agrupades, penses que són éssers sociables i altruistes, però poc després observes com es donen l’esquena, fins i tot es trepitgen unes i altres. Sovint, de manera imprevista i precipitada, una mosca, la MOSCA, aixeca el vol i les seves companyes, les inexpertes i les més entusiastes, surten disparades, confuses, esglaiades, esvalotades, enmig d’un remolí de tots els diables; fugen descontroladament, cadascuna moguda per les seves pròpies pors i anhels, però a la mosca, a la gran MOSCA, ha de semblar-li que totes segueixen el seu vol i s’envaneix, frega les seves ales satisfeta, convençuda dels seus dots de guru redemptora. Pobra il•lusa.
M’afligeix pensar que la mosca és un ésser que viu contínuament amargat per la seva peculiar forma de vida, sempre a la defensiva i en lluita constant contra el món que l’envolta. Un ésser gris i pelut, en contínua recerca de l’afecte dels altres, que mai no aconsegueix per més que insisteixi a posar-se sobre la nostra pell i acariciar-nos amb les seves tosques ales. És probable que per aquest motiu, moguda per la ràbia i la set de venjança, tendeixi a embrutar els seus veïns, o, qui sap, potser només gaudeix de la vida quan ho veu tot absolutament emmerdat.
No, no vull convertir-me en una mosca per tractar d’entendre el seu comportament aparentment incoherent. Encara que, pensant-ho bé, i abandonant la idea fatal de mostrar-me com un borinot, crec poder afirmar que la mosca no és un ésser incoherent: el veritablement incoherent és tractar de comprendre-la i voler veure en ella quelcom més enllà que una simple i esgotadora mosca.
Silvestre Hernàndez i Carnè
