Viles i Gents

14 January, 2007

Costa a munt

M. Martí Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teurel, el dissabte 13 de gener del 2007)

Tretze de gener, ja han passat els grans banquets, les borratxeres “innocents”, les felicitacions hipòcrites, el raïm que se’ns va atragantar, les discussions familiars de sobretaula, els somnis trencats de la loteria, els munts de regals que quasi no aprofitarem… Han passat els Nadals hi ara tornem a la vida quotidiana, a l’oficina, a l’obra, a la facultat, i tot pareix més dur que abans, la rutina mos passa la factura per haver-la abandonat per les temptadores vacances, i aixequem la vista, i davant nostre se’ns apareix la dura costa de Gener

Els nostres comptes corrents s’han tenyit de roig, del mateix roig que la sang que s’aglomera al nostre cervell cada volta que pensem con mos ho farem per a arribar a fi de mes; la costa es fa més dura. Comencen les rebaixes, i els aparadors s’ompleixen d’ofertes impossibles que la nostra mentalitat consumista no pot deixar escapar; la costa es fa més dura. ETA Ha trencat la treva, i els polítics tornen a jugar a tirar-se floretes, sense tenir ni idea de que faran a partir d’ara, la costa es fa més dura. Bush en lloc de deixar d’una volta tranquils als iraquians, diu que enviarà més soldats per a que “democratitzin el país”; la costa es fa més dura. Àfrica es torna a tacar de sang per les guerres entre germans, la costa es fa més dura. Israel torna a matar famílies palestines, la costa es fa més dura. Guantánamo segueix en peu, la costa es…

Què? Una costa? Això es la vida normal de milions de persones que han tingut la fortuna de nàixer en el que es sol anomenar el primer món (fortuna per què natres tenim la sort de menjar tres vegades al dia i viure més enllà dels 40 anys) i que cada mes veuen com tot segueix igual. Veuen com l’historia s’ha acabat, com la vida és una línia recta i plana plena de penúries de la que sol es poden escapar mitjançant paranoies col•lectives que fan certes dates diferents.

No patiu que el “baixó” s’ha acabarà, prompte tindrem a les mans la pròxima dosi.

Marc Martí Badia






















Get free blog up and running in minutes with Blogsome | Theme designs available here