Viles i Gents

(Publicat al Diaro de Teruel el dissabte 6 de gener del 2007)

Tothom sap, o si més no els lletraferits de poesia, que en Paul Celan –llegiu Txelan, més endavant ja veureu per què– és de bon tros el més gran poeta en llengua alemanya del moment actual. Però poeta romanès també? Doncs sí. I aquests dies m’ho ha tornat a confirmar un llibret deliciós, “Paul Celan. Los poemas rumanos” de Victor Ivanovici, aparegut l’any passat a la col•lecció “Caxón de Sastre” que tan acuradament editen les Prensas Universitarias de Saragossa. Feia temps que li anava al darrere i finalment l’he pogut comprar a Alcanyís. Ivanovici publica tant els versos com les proses poètiques d’en Celan –setze textos en total- en edició bilingüe romanès-castellà. No és la primera vegada que els espanyols tenim en traducció els versos romanesos celanians, ja que fa deu anys es van publicar a la revista valenciana L’Aiguadolç en original i versió catalana, però eren només els versos, mancaven les vuit proses poètiques de què ara també disposem. Però per què els escriu aquests textos en romanès ell, Paul Celan, poeta alemany? Celan havia nascut el 1920 a Czernowitz / Cernauţi / Cernivci a la Bucovina, només dos anys després de l’ensorrada de l’Imperi Austro-Hongarés, a una ciutat on convivien tot un mosaic de pobles, com a tantes de l’Est, practicant des de fa segles allò que ara en diríem un discret multiculturalisme: la meitat de la població són alemanys, un quart romanesos i un altre quart ucranians, a més d’importants minories d’armenis, gitanos, polonesos, eslovacs i on tothom, bé quasi tothom, disposa d’escola en la pròpia llengua. Però la tolerància cultural s’acaba amb l’Imperi. Ara tota la Bucovina ha esdevingut romanesa i el nou amo imposa la seua llengua. Paul Celan, de llengua alemanya, farà els seus estudis en romanès i acabarà sabent-lo tan bé com l’alemany, la llengua pròpia. A partir de 1945 passarà dos anys a Bucarest vivint sobretot com a traductor del rus al romanès. I d’aquests anys és la seua producció com a poeta romanès i el seu pseudònim: l’Antschel alemany esdevingut amb ortografia romanesa Celan –en la catalana hauria estat Txelán.

Artur Quintana i Font