Viles i Gents

La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) –perque s’escriu així, en castellà– esmola les seues armes per acometre a la regidora de Calaceit i consellera de Cultura de la Comarca del Matarranya, Rosa Doménech, pel delicte imperdonable d’haver assistit a un acte organitzat per la Institució Cultural de la Franja de Ponent, que, per a la FACAO, és el mateix que dir el maligne amb banyes i pudor de sofre. Li retrauen haver col·laborat amb una entitat que “manipula la història i la veritat”. I ho diu una Federació d’entitats que afirmen, en contra de tots els estudis filològics seriosos –entre ells un de la Universitat de Saragossa, per posar un exemple gens sospitós de “nacionalisme lingüístic català”–, que el que es parla a pobles com Calaceit, no és català. Quina autoritat moral té esta Federació per a denunciar cap “manipulació”? O no és manipulació i faltar a la veritat dir, com diu la FACAO, que la llengua que parlem al Matarranya no es català sino “chapurreao”, una llengua que, caragolant la realitat, s’acaba en arribar a la frontera catalana, encara que a l’altre costat del límit amb Catalunya es parle el mateix. Però allí sí, allí és català, però a este costat de la ratlla no, aquí és “chapurreao”. Qui defensa este plantejament absurd manipulant olímpicament la realitat amb els prejudicis com a principal argument li retrau a la Rosa la seua participació en un acte de la Institució. No li cal patir, no li cal penedir-se de res i no li cal dimitir. La FACAO no és l’entitat més adient per a denunciar manipulacions.