Viles i Gents

S´ha mort el traïdor, “golpista” i lladre, exdictador de Xile, Pinochet i els demòcrates de tot lo món mos hem quedat en lo gust amarg per no veu-lo condemnat, pels seus crims, en vida al miserable. Perquè sap a poc els nou milions de dòlars que li van fer tornar del banc Riggs de Washington, on los tenie amagats, per compensar a una part de les víctimes. Però a alguns dels seus correligionaris, fascistes uniformats o civils, encara los hem de veure davant dels tribunals per respodre dels seus crims o robatoris. Llàstima que cap tribunal jutjarà mai als que des de fora de Xile van forçar i financiar en bona part el cop d´estat de l´onze de setembre.
Este tèrbol personatge va ser un super sèrie en lo seu que ere la covardia i la indignitat; i represente tambè el grau més alt de la espècie dels traïdors als amics i potencials aspirants a Judes refinats, sempre capaços de fer qualquer barbaritat en benefici propi. Poca-soltes d´alta graduació que diuen estimar la Pàtria i la venen posant els diners en comptes secrets. Catòlics poc exemplars que s’agenollen davant dels capellans de la seua calanya per prendre la comunió, mentres cavil·len Operacions Còndor i Caravanes de la mort.
S´ha mort el covard sense pagar pels seus crims, però els demòcrates respirem més tranquils perquè, a Xile i altres nacions d´Amèrica Llatina, pareix que aquesta temporada van recobrant significat les sagueres paraules d´Allende a la Moneda: sigan ustedes sabiendo que mucho más pronto que tarde, de nuevo se abrirán las alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.
Bons Nadals a tots i que al 2007 plogue més que enguany pel Baix Aragó.