Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el disabte 30 de decembre del 2006)

Cuba s’està preparant per a un canvi radical, tan sobtat com esperat, temut, alhora que desitjat, entre la ràbia i la desesperança, amb la nostàlgia i les armes despuntant en la nova albada; amb les multinacionals i les velles màfies preparant-se per a desembarcar de nou en la paradisíaca illa; amb la prosperitat i la pobresa extrema movent les ales.
Mentre que en algunes mansions de l’illa i en altres situades a l’altre costat de l’oceà es maquina en silenci en una impacient espera, en altres habitatges més humils s’intueix el pitjor, temorosos, perquè a la fi sempre que hi ha hagut canvis els ha tocat el pitjor.
Tots ho saben, tots ho sabem, també tu ho saps,… i és que, Fidel, t’estàs anant, a poc a poc, i enmig d’un silenci que fa presagiar el pitjor.
Ja només s’eleven al cel els salms i plegaries dels teus deixebles i correligionaris “santers”, mentre el terra de les muntanyes s’impregna amb sang ritual dels animals ofrenats a Olodumare.
En la meua última visita a l’illa ja no em van permetre saludar-te, camarada. A pesar de tot em quedaré amb la teua imatge de revolucionari, aquella que em vas mostrar pocs anys abans que morira Franco, quan eres l’ídol de gran part de la joventut d’aquest país, quan em vas confessar amb llàgrimes als ulls les teues visions d’una Cuba lliure i pròspera..
No obstant això els anys no han passat en va, i, tal vegada perquè els governants nord-americans t’ho han posat massa difícil, probablement perquè la vellesa anquilosa els ideals i acaba per convertir-los en nostàlgia o en simple utopia, aquests últims anys han sigut nefastos per al teu país.
El meu últim viatge va arribar massa tard i diversos amics comuns m’han recomanat suspendre-’l, perquè, segons ells, ja és massa tard. Només em queda desitjar-te, doncs, que quedis sota la protecció de Briyumba, de Kimbisa, de Mayombe; i que resin per tu els Ararà Dahoney, els Ararà Sabalú, Ararà Mágino i Dara.
Vas venir d’Olodumare i prompte restornarás a ell. Salutacions, camarada; pau i prosperitat per al teu poble.

Silvestre Hernàndez i Carnè