Viles i Gents

Hi ha la tradició que quan encara no tens queixal del seny los pares te porten a missa. Poc després, quan ja els pots fer el servici, fas d’escolanet a canvi de perres per a la maquineta. I quan ja no hi ha manera d’enganxar-te apareix eixe sermó fabulós: «si no vas a missa no hi ha vermut». Aixina que si vols anar a jugar a la maquineta has de passar per l’església a purgar els pecats que pots tindre als 12 anys. A l’emissora dels capellans, la Cope, encara es promocionen dient “Somos libres”.
Altres tradicions curioses són les de no canviar el dia de les festes. «Lo dia dels sants patrons sempre s’ha fet este dia». I fins i tot hi ha creences populars que a algun poble del Matarranya han canviat les festes de dia els plou a gust del Sant. Però haig de dir que això de mantindre los dies de les festes ja em pareix bé. Qui vulgue festa al poble, que hi estigue. Faltarie!
Però al que arribe la paranoia tradicional és quan lo capitalisme pot més que els sermons. Fa alguns dies al Cresol del Diario de Teruel hi ha qui die que el carrer estave ple de llumenetes, i consumisme. Ho firmo! Una cosa és que el Corte Inglés celebro el Nadal a ple estiu. Però una de pitjor és que a principis de desembre els nostre ajuntaments, que entre tots mantenim, ja posen «bones festes» als carrers del Matarranya, albres de Nadal i llumenetes. Que no podem esperar? Jo ja entenc que si fora negociant no fotria ni un duro a l’empresa dels Troncs de Nadal. Me dedicaria a l’empresa de Papes Noel de cotó ben europeus que es penjen als balcons i a les finestres. I si puguera ja els vendria tots al setembre.
Així és com entenem les tradicions. Perdem les nostres i agarrem les de fora. Però no es pot canviar el dia de les festes. Això sí, Nadal l’escomencem a celebrar un mes abans. Coherència, senyors!