Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de decembre del 2006)

Avui mentre esmorzava he encès la televisió i he vist com la publicitat habitual s’havia transformat en un enorme aparador dels joguets que poc a poc s’aniran transformant en articles de somni que tots els xiquets anhelaran tindre. “Playmobil, Action Man, Barbie, Hot Wheels, etc…” desfilaven davant els meus ulls com si cadascuna dels les peces inanimades d’aquests joguets amagués la porció de felicitat que els falta a molts nens, i tants sols per “més de 30 euros”.
Acabat el got de llet, he eixit a comprar el pa, i un cop al forn de pa m’he topat de sobte en una muntanya de torrons i una cistella gegantesca que vestia un rètol que deia “Cistella Nadalenca”. La gent passejava en un gran somriure passejava per l’aparador demanant on es participava a la rifa de la cistella, i quasi al mateix temps omplia les bosses en tarrons dels gustos més diversos. M’ha tocat el torn, he demanat una barra de quart i quan anava a pagar la dependenta m’ha pregunta “No vol un poquet de tarró?” Jo sobtat he dit que no, i he marxat tranquil•lament cap a casa.
Més tard, casi bé a l’hora de sopar, he baixat les escales de casa per anar a fer una volta en los amics. He obert la porta, i … mil reflexos metal•litzats en tots los colors de l’arc de Sant Martí han impregnat les meues retines, aixecant el cap he vist les, de vegades massa abstractes, de vegades massa explícites, llums de Nadal. Ha sigut llavors, quant he vist les coses clares; els anuncis de joguets, els tarrons i les llumetes, ja és Nadal.
Encara falta un mes, però el Nadal ja es aquí, i en ell, totes les grans contradiccions de la nostra societat. El consumisme exasperant animat per la televisió i la propaganda de les mil i una empreses, la generositat d’aquells que tenen més i per Nadal apadrinen un xiquet, i l’amabilitat hipòcrita de tots aquells que mai ens saluden però ara cada vegada que ens veuen ens fan dos “besos” i ens diuen “BON NADAL”.
Marc Martí Badia