Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de novembre del 2006)
Així com la Real Academia de la Lengua Española és l’organisme que vigila i dóna brillantor al castellà, l’Institut d’Estudis Catalans té cura de la llengua catalana, encara que amb uns objectius més amples que els de la primera. L’IEC vol ser una acadèmia d’acadèmies, i per això conformen la seua estructura: una secció de filosofia i ciències socials, una secció de ciències i tècniques, una altra de història i arqueologia, una altra més de ciències biològiques i, com no, la secció filològica.
L’any 1906 va tenir lloc a Barcelona el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana al objecte de fixar els objectius per a la defensa de la cultura i llengua catalanes, però va ser el 18 de juny de 1907, vuit mesos més tard, quan va tenir lloc la creació de l’Institut d’Estudis Catalans per un acord de la Diputació de Barcelona i per iniciativa d’Enric Prat de la Riva.
El passat 16 d’octubre, a dos quarts de vuit de la tarda i en el modernista Palau de la Música de Barcelona, ple de gom a gom, començà l’acte d’obertura del centenari.
El president de l’Institut, Sr. Salvador Giner, va iniciar l’acte amb el parlament “Passat, present i futur de l’Institut d’Estudis Catalans”, una glossa del passat i força plans per al futur. Demanà suport i confiança al Govern.
Després, el doctor en farmàcia i director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, entre altres títols, Sr. Joan Meseguer, impartí la seva conferència “Oncologia a principis del segle XXI”
El Sr. Antoni Riera, president de la Comissió Executiva del Centenari, va presentar el programa d’actes del I Centenari. Les celebracions —uns 370 actes— tindran una durada de setze mesos.
L’acte va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, president de la Generalitat i la ministra de Cultura del govern central, Carmen Calvo. Tots dos van reconèixer la tasca de l’Institut i es felicitaren per la ferma sintonia i col•laboració dels dos governs amb l’IEC.
Llàstima — i aquesta és la crítica negativa que fem de l’acte— que la Franja de Ponent, Franja de l’Aragó o senzillament la Franja, no fos, ni relacionada ni esmentada com territori de parla catalana, en el decurs de l’acte.
José Miguel Gràcia
