Viles i Gents

Lo saguer fi de setmana d´octubre he viscut una experiència molt forta relacionada en les consequències que ha de tindre pel Baix Aragó la Ciutat del Motor d´Alcanyís. I he estat temptat de parlar del tema en lo sr. Fuster, però venen eleccions aviat i no cal anar per ahí regalant arguments a ningú. Que s´hi guanyon los vots com puguen.
Resulte que voliem viatjar a València per assistir al Concurs Internacional de Cant Operalia que promou el tenor Plácido Domingo. I com València està prou lluny de Saragossa i també voliem fer una mica de turisme, una setmana abans ens vam posar a buscar allotjament. I quina va ser la nostra mala sort quan després de perdre moltes hores per Internet buscant hotels, hostals, cases rurals i pensions de mala mort; després de consultar a tres agències de viatge i de cridar per telèfon a un munt de pobles a la quinta forca de la capital del Túria, ens vam quedar en les ganes de viatjar. Perquè en un rogle de cent quilòmetres no hi havie disponibles ni un llit, ni una màrfega, ni un sac de palla blana a una barraca entremig dels tarongers on pugueren passar la nit dos enamorats de la Traviata, Rigoletto i la Flauta Màgica.
Què passave a València eixos dies? Perquè estave tot a caramull de gent forastera? Doncs, molt fàcil. Perquè al Circuit de Xest se celebrave lo Campionat d´Espanya de Motociclisme, i milers d´aficionats havien colapsat completament l´ampla xarxa d´allojaments d´aquella provincia.
Si a la CMA s´han de viure d´aquí a quatre dies moltes invasions de visitants com la que contem de les motos de Xest, ja es poden anar preparant noves instal·lacions per tots els racons del Baix Aragó. Perquè les motos, els cotxes i el soroll desenfrenat mos portaran problemes, però també moltísims euros que algú tindrà que replegar.