Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 d’octubre de 2006)

Sempre que vaig a Alcanyís des de la Codonyera —passant per la Torrocella—, en una de les poques rectes, quasi un quilòmetre abans de trobar-me amb la carretera general de Castelló-Morella a Saragossa i en la partida anomenada Sanxernar, veig un vell maset de grans blocs de pedra tallada, de planta rectangular, majestuós i d’aparença força sòlida. La cantonada que està fregant la carretera té una mena de gran nafra, arranjada amb pedres noves, més petites i mal tallades i rejuntades amb morter de ciment, no fa gaires anys. Cada volta que retrobo des de lluny la silueta del maset me’n recordo del dia que li vaig veure la mossegada quasi sagnant i sense arranjar. Pensava que havia estat produïda per la xocada d’algun cotxe o camió, tenint en compte la proximitat de la carretera. Una persona de la Torrocella que coneixia bé els fets em va dir:
—No ho creguis això, encara que ho sembli. La veritat és que una nit, potser a la matinada, algú o alguns li van robar al maset mitja cantonada a ran de terra, utilitzant algun tipus de maquinària pesant. No massa temps desprès els propietaris li van curar la ferida, en témer una possible ensulsida. No trobarien pedres com les robades y, per això, el van restaurar com van poder. Fer-ne de noves, semblants a les velles, els hagués costar un ull de la cara, y com el maset no protestaria… .
Quan passo per davant, amb cotxe, sempre em faig les mateixes preguntes: qui portaria a terme aquell robatori tan estrany i tan punyent? Com s’ho farien? Arrancarien les pedres amb un tractor o retroexcavadora? Per què no va caure la resta de la cantonada? On hi seran ara les pedres? A prop o lluny?
Tal vegada, quan viatgi per terres allunyades, si veig alguna cantonada, restaurada amb velles pedres o una casa de recent factura, però amb pedres d’aparença antiga, sentiré desigs de preguntar a aquelles pedres cantoneres… . I ho faré: —¿Falta mucho para llegar a Alcañiz? Si em contesten que uns quatre o cinc quilòmetres, ja sabré on són les pedres del vell maset de Sanxernar.

Van arrencar quatre pedres
del cantó del vell maset.
Que sentirie lo lladre
si li arrancaren les dents?

José Miguel Gràcia