La llengua en els espais museístics
La recent recuperació de l’església de Sant Miquel o del Roser, d’estil gòtic i que durant el segle XVIII encara estava oberta al culte –segons escrivia Desideri Lombarte en “600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja”– ha donat un nou espai públic a l’ajuntament de la vila que aprofitarà per situar dins del temple un centre d’interpretació del gòtic al Matarranya ja que, a més de Sant Miquel, el municipi compta amb el magnífic conjunt arquitectònic del Santuari de la Mare de Déu de la Font, un dels testimonis més impressionants i espectaculars de l’art gòtic matarranyenc. En aquest centre el consistori té previst que els plafons informatius siguen bilingües: en català i en castellà, com ja passa en el museu etnològic Lo Masmut a la mateixa vila. Des d’aquí felicitem la iniciativa de l’ajuntament, un dels municipis que mostra una actitud positiva en la promoció de la nostra llengua. Ja és hora que aquesta estiga ben present, a més del carrer, en els espais museístics de les nostres viles perquè aquests no distorsionen la realitat lingüística de les nostres terres. No podem ni devem d’amagar en els espais culturals una part essencial de la nostra identitat col·lectiva.
Alguns guies d’aquests museus i centres d’interpretació que no tenen texts bilingües tenen la deferència de fer la visita guiada en català si comproven que els visitants parlen majoritàriament la llengua de la vila, com a nosaltres ens ha passat ben recentment a l’Inhóspitak a la mateixa Pena-roja o al museu Joan Cabré a Calaceit. Ara que està previst posar en marxa la Ruta dels Ibers al Baix Aragó amb centres de visitants a la comarca del Matarranya a la Vall del Tormo, Massalió, Calaceit i Queretes esperem que els promotors tinguen la sensibilitat d’incorporar també la nostra llengua en els nous espais museístics, seguint l’exemple de Pena-roja.
