Fruita del temps
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 d’octubre de 2006)
La recollida del préssec tardà, melocotón de Calanda, segons diu la denominació d’origen, tanca una llarga temporada que regala amb fruites de tots los colors, formes i sabors l’horta del Matarranya i del Baix Aragó. Terra, aigua i clima, més la dedicació professional d’una bona part de la població, donen com a resultat uns productes de molta qualitat que des de la nostra zona, en camions frigorífics, s’encaminen a les fruiteries d’altres ciutats o pobles, a les taules de cases llunyanes, que podran, d’esta manera, assaborir dolços bocins de la nostra terra.
A l’hora d’acabar la campanya toca fer balanç entre les il·lusions, esforços i inversions inicials i els resultats després de les inclemències del temps (l’aigua que no arriba, la pedra que fa malbé…) i de la dura llei del mercat. Diuen que el llaurador se queixa perquè li paguen barat. Per un costat, hi ha complicats paràmetres que fan pujar o baixar preus al nostre món global; per un altre s’observa un canvi en los hàbits alimentaris que perjudica el sector agrícola. Està la fruita de moda? Ho estan les verdures? Los especialistes en nutrició diuen que no, i les estadístiques ho confirmen, dibuixant un primer món obès però mal nodrit mentre al tercer creix la desnutrició. Los hàbits alimentaris han canviat tant que moltes escoles infantils dediquen determinats dies de la setmana a portar una fruita –“lo dia de la pera”, per posar un exemple—, amb la intenció d’ensenyar als xiquets bons costums dietètics; de la mateixa manera que el Govern ha impulsat mesures per eliminar màquines de refrescs i pastes industrials de les escoles. Ningú podrà impedir, no obstant, que als restaurants siga preferit un pastís a una mançana, ni que cada u a casa seua sobrevisca amb aliments precuinats, plens de conservants.
Diversos factors personals i socials han conduït a un resultat paradoxal. Fa uns quants anys ser gord era sinònim de ser ric, i ara, època d’estètiques primes i gimnasos, ho és de tindre un baix nivell econòmic i cultural. Jo animaria a tots a menjar la nostra fruita del temps, a tornar a la rica dieta matarranyenca, baixaragonesa.
María Dolores Gimeno
