Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 de setembre de 2006)

La memòria, allò que ens permet construir la nostra vida sobre el ciment de les experiències passades, allò que a forma d’ulleres fa que cadascú vegi el món d’una manera diferent. Aquest atribut, o si voleu, virtut que posseïm els animals, és una de les claus mestres de la nostra llibertat. Penseu-ho, si algú pugés canviar les dades que enregistrem en el nostre disc dur biològic obtindria el control total sobre els nostres éssers.
Així, l’eliminació, o modificació dels records va ser una eina que tots els règims totalitaris del segle passat van utilitzar per a tenir a les masses submises, i així seguir mantenint-se en el poder. Evidentment, el règim feixista del “generalísimo” no va ser una excepció, i encara no havia arribat al poder quant va començar a aplicar el formateig a les ments de tots els ciutadans que vivien baix la seua ombra. Aquesta quasi resocialització va durar fins a la mort del dictador. Posteriorment, durant la transició, si bé es va paralitzar el procés, no es va tractar de canviar els efectes de tant temps d’aplicació . I ara que finalment un govern té la voluntat de reinstal·lar el disc dur dels seus ciutadans i així democratitzar la cultura política dels espanyols, la “Espanya negra” que pren com a seua la memòria introduïda pel feixisme, remuga des de la passat. Remuga, perquè sap que mentre els habitants d’aquesta terra no renovin els mobles del seu cap sempre tindrà nous abanderats que lluitaran al seu costat.
Tot això no seria cap problema si la memòria d’aquests sectors no es basés en fets i valors antidemocràtics. Però, és de lògica que un estat on una gran part de la població té aquests valors com a base de la seua cultura política no podrà desenvolupar el seu sistema democràtic. Per tant, si no vertebrem la memòria de la nostra societat mitjançant l’anàlisi objectiu del passat, sobretot del més recent, i el rebuig sistemàtic de tots els valors antidemocràtics, la nostra jove democràcia mai es farà gran.

Marc Martí Badia