L’onomàstica desgavellada
Per les traces, ací tots som uns entesos en matèria lingüístico-onomàstica. O com a mínim, en vista del monumental desgavell generat amb la fixació dels noms de les poblacions per part dels ajuntaments, així ho pareix. Açò va començar fa uns anys amb les lleis de creació de les comarques, quan lo Govern d’Aragó va traslladar eixa responsabilitat als consistoris. I ara, seguint l’exemple, la Comarca del Baix Aragó els ha demanat que decidixquen quin és, en cada cas, lo nom del poble que ha de figurar als cartells informatius que s’estan situant a les entrades dels nuclis. Esta qüestió es va posar de manifest durant la taula redona sobre el tractament de les llengües en lo nou estatut d’Aragó, celebrada a Arenys de Lledó. I Víctor Angosto, president de la Comarca del Baix Aragó, es va excusar dient que els ajuntaments són elegits democràticament i que, per tant, les decisions que prenen són l’expressió de la voluntat dels seus veïns. No entraré a discernir, ara i ací, si els ajuntaments són o no jurídicament competents per a prendre tal decisió amb caràcter definitiu. És un conflicte que potser convindrà aclarir ben prompte. En tot cas, a tall d’exemple, solament caldrie repassar els complexos tràmits administratius que va haver de fer l’ajuntament de Bellmunt amb la substitució del topònim “Mezquín”. Però el cert és que, ni la DGA, ni la Comarca, ni la majoria dels ajuntaments, ha demanat assessorament a cap institució amb reconeguda solvència en matèria onomàstica. En conseqüència, en el moment de decidir, com que no han disposat d’elements de judici suficients, alguns ajuntaments s’han pronunciat basant-se solament en los criteris i les inclinacions personals. I, com ere d’esperar, el resultat no ha pogut ser més calamitós. Perquè, a més de la polèmica existent per l’ús de la lletra “ñ” en el cas de la Codonyera, alguns altres s’han decantat per grafiar el nom guiant-se únicament per la pronúncia. Traslladant-ho a un altre domini lingüístic, és com si els responsables municipals de Cádiz i de Granada, hagueren decidit que, a partir d’ara, les seues ciutats han de passar a dir-se oficialment Cai i Graná. Esclar que, de situacions com la present, sempre hi ha qui en trau profit. I ningú n’és responsable. Ja se sap: a riu revolt…
