La guineu del Mas de la Creu
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de setembre de 2006)
—Aquest estiu està fent més calor que mai i molt a destacar en el mes de juliol i els primers dies d’agost— així s’expressava la gent per tot arreu, a la Codonyera. L’any que ve diran el mateix perquè la memòria històrica atmosfèrica és tan feble que no resisteix el pas de quatre estacions. Pensant-ho bé, potser algun any serà veritat, com a premonitori signe del repetit canvi atmosfèric, el qual, segons diuen, s’està produint irremissiblement en el nostre benvolgut planeta Terra. Ara només hi són vuit els planetes al sistema solar, Plutó ha estat exclòs (era el planeta més petit i el que s’allunya més del Sol. És va descobrir al 1930, però és tant lluny que fins ara hem tingut poca informació. És l’únic que no ha estat visitat per cap nau terrestre)
Tornem al tema de la Codonyera: el dia tres d’agost quan anàrem la família a berenar al Mas de la Creu —on la vall del Mesquí gairebé s’hi acaba i comença el terme de Fórnols, i amb ell, el Matarranya—, a les deu del vespre amb els estómacs contents i en disposar-nos per retornar a la vila, una lluna creixent s’hi menjava l’obscuritat de la nit i hom podíem veure les estrelles reflectides als vidres dels cotxes. Dins del maset ens sentíem bé, fora: una frescoreta seca, un ventet i el fregament de les fulles dels pins demanaven la màniga llarga.
Al sortir vam veure com una guineu llepava els restes de carn de xai d’un plat que havíem deixat fora poc abans. La cua llarga i als ulls dos punts de foc enmig de la nit. Ja dins del cotxe s’hi estava bé. L’agost va seguir sent el mateix agost dels anys passats i dels anys vinents. Conills en queden ben pocs pel Mas de la Creu i de les guineus, que se’n farà? Pols per la carretera en obres, un polsim a la memòria i un regust de cargols i vi garnatxa dels Ginestals per la boca. Hi ha guineus a Plutó?
Per a rentar els plats
al Mas de la Creu
si no portes aigua,
tens la guineu.
José Miguel Gràcia
