Avui sí
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 d’agost de 2006)
Avui sí que parlarem de bojos, no de governs ni d’organismes internacionals que es fan el boig mentre canvia el clima del planeta a passos engegantits, o al llarg de guerres sobtades com la del Líban o en les sempiternes de certs països africans; com tampoc ens referirem a aquells que encoratgen la violència des de la seva pròpia manca de seny, sinó que recordarem breument alguns escriptors bojos, i certament que una mica sí que hem d’estar-ho la immensa majoria per dedicar-nos a aquesta professió i fer d’ella la nostra més fidel i inseparable companya.
No sé si Rimbaud entraria dins la categoria de bojos, doncs a més d’escriure va dedicar gran part de la seva vida a traficar amb armes a Etiòpia. Sí que devia estar-ho la magnífica poetessa extremenya Carolina Coronado, qui va viure al seu palau de Mitra al costat del seu marit, millor dit al costat de la mòmia d’aquest, durant 20 anys i al que anomenava afectuosament: “El silenciós”.
Antonin Artaud sempre va pensar que era “un altre” qui escrivia les seves obres, Robert Walser va romandre 30 anys en una clínica suïssa sota l’efecte de contínues al·lucinacions, el genial boig Holdering va viure reclòs a la seva torre de Tubinga durant 36 anys mentre signava els seus poemes amb pseudònims més que estranys, mentre a Gérard de Nerval li abellia passejar una llagosta pels carrers.
Tampoc Zorrilla ni Rubén Darío es van alliberar de les al·lucinacions, encara que en ambdós casos, més en el primer, acabaven sempre per tornar a la realitat.
Alguns escriptors van crear personatges de bogeria, com Drácula, i no és que Bram Stoker patís al·lucinacions sinó que va concebre la seva criatureta després d’un malson provocat per un sopar excessivament ric en marisc.
Tampoc és gens normal la forma en què alguns escriptors van acabar les seves obres, i no és que estiguessin bojos del tot, doncs ja eren morts. És el cas de “El misteri d’Edwin Drood” , darrera obra de Charles Dickens, el capítol últim de la qual va rebre un vident de Vermont durant una de les seves sessions espiritistes.
Són petits entremesos mentals per recrear-se aquest estiu.
Silvestre Hernàndez i Carné
