Viles i Gents

Me toque la tira més concorreguda d’agost i haig d’aprofitar l’ocasió per dir alguna cosa que al Sr. Algueró de La Freixneda, entusiasta declarau del chapurriau riau, riau, li agrado. Perquè festes pels pobles, turisme cultural, cel clar damunt de les oliveres i bon humor per suportar la calor i lo que calgue suportar, hi són sinònims de l’ànima, lo paisatge i el seny natural dels aragonesos de la Franja.
Turisme palaura màgica del nostre temps, que tant vol dir que vinguen els demés a casa nostra com que natros anem a casa dels altres. I vol dir, sobre tot, portes i mentalitats obertes a les novetats i l’aceptació de les diferències de formes de vida, de manera de ser o de parlar, d’història i de cultura en general. Diferències que els pobles madurs no amaguen mai als visitants, perquè tampoc se les amaguen a ells mateixos i les amostren en orgull. Diferències de cultura i de llengua que, si se vulguere, podrien ser un argument fort de la promoció turística.
La globalització mos ferà a tots molt més iguals o pareguts, però salvant les diferències essencials tot anirà bé. I els que no sàpiguen fer això, a prendre pel sac com a poble, perquè per salvar a un poble no n’hi ha prou en mantindre els edificis monumentals i tindre bones carreteres.
Per això mateix està molt interessant que los responsables del Matarranya coneguen de primera mà lo que fan en la preservació del patrimoni, la promoció i organització turística els italians, que són amanta espavilats i mos porten molts anys d’avantatge.
El problema en això de les diferències culturals, vindrà quan los de la Toscana que vinguen al Baix Aragó, arribon a La Freixneda i pregunton: Signore Alcalde, prego, que è questo coglioni del chapurriau si voi parlate un catalano magnífico.