L’encodonyat de membrillos
Evidentment, al Matarranya ningú defense que els xiquets canvien los nostres noms, Pena-roja o Mont-roig, per Pena-vermella o Mont-vermell. Sobretot perquè sabem que en català és tant correcte el roig com lo vermell. Però tots estem d’acord que ara el “groc” és “amarillo”, “demanar” ha passat a dir-se en matarranyenc modern “pedir”, “espentejar” s’ha convertit a la forma universal “empujar”, i els “lunes” són lo primer dia de la setmana. Ahps, i el “codony” és “membrillo”. Jo sóc de la generació que a casa feem encodonyat però mos enviaven a comprar membrillo. L’herència del castellà estàndard de les escoles té com a conseqüència que no t’expliquen que el que a escola escrius com “membrillo” al teu poble és “codony”. Però el membrillo té un gust una mica més industrial, tot sigue dit.
Regidors i alcalde de La Codonyera, per acord plenari, han decidit deixar el nom de la vila a la senyalització comarcal només en castellà. Per fortuna, no han acordat plenàriament acabar de traduir el nom del lloc a la forma internacional que jo vaig heretar (m’estauvio d’escriure-la per a no ferir). I el divendres passat eixie l’alcalde de la Freixneda (de freix, que en català modern se veu que és un “fresno”) dient que ell parlave chapurriau (riau riau!), que no fa falta ensenyar català a escola i que “lo he heredado de mis antepasados […] y no me gustaría que se perdiese”.
Senyor, diguem com integrarem als nostres pobles als fills dels immigrants a l’escola, en quina llengua, com farem escriure als nostres xiquets per a que puguen viure en la llengua que els transmetem a casa. Jo ho tinc clar: conservo la meua llengua escrivint-la, i la parlo en qui no la coneix i vol compartir en mi la meua vila. Vostè diu que la vol conservar, però diguem què ha fet en la nostra llengua? Molt me temo que s’unfle quan diu que fa 15 anys que defense la “nostra llengua” des de les institucions, però també, molt me temo que l’herència que mos dixe és la dels fresnos, los amarillos i els membrillos.
