Viles i Gents

27 July, 2006

Adéu al pare

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents


Avui fa un mes i un dia que mon pare haurà marxat –com deia l’Ovidi– “de vacances”.
Escriure sobre ell, ara que no hi és, em resulta estrany. De fet, l’any 96, ja vaig dedicar-li un “Viles” a ell i als dos meus iaios, també anomenats Ramon.
El pare duia molts anys anant-se’n. Tants, que s’havia convertit en el seu estat natural. Cada volta que el veia estava una mica pitjor. Però hi era. Podiem estar junts unes hores, recordar batalletes de quan treballàvem junts, riure’ns de les facècies. També hi havia Estopanyà, Finestres, Tragó. I la gran Noguera Ribagorçana. Indrets del seu passat mític i llunyà. Passat duríssim, ple de les amargors que li comportà ser orfe de combatent republicà. Tanmateix, d’aquells anys d’infantesa, me n’explicava sobre tot aventures, anècdotes, moments entranyables.
Els darrers dies els vam passar a la seua vora. Cada matinada, el metge o l’infermera de torn ens deia que ja estava, que se n’anava. I en despuntar el sol ell resistia, estabilitzat en aquella lleu respiració, en aquella immobilitat. Al defora, les obres d’un gran edifici tampoc s’aturaven. Era tota una metàfora: La quietud d’una vida que s’apaga enmig del furiós estrèpit del món.
No sé com ho recordarem, tot plegat. Vam tenir molt de temps per acomiadar-nos d’ell, per intercanviar sensacions, records, cabòries. Quan es va apagar, res semblava haver canviat. La cambra era la mateixa, la gent, la llum. Però en Ramon ja no hi era.
Després, ja se sap, els tràmits aquests que comporta una defunció. I una llarga caminada amb ma germana des de la funerària fins a casa dels pares. Va ser curiós contrastar els records que cadascú teníem del pare, la visió polièdrica d’una persona que ens era tan propera.
Avui, a les vuit de la vesprada, li dedicarem un funeral a l’església del seu barri, Sant Martí de Provençals.

1 Comment »

The URI to TrackBack this entry is: http://vilesigents.blogsome.com/2006/07/27/adeu-al-pare/trackback/

  1. (enviat per en Josep Miquel Gràcia, amic cresoler)

    Les tisores i els ganivets,
    per la vila de Gràcia,
    dormen roms d’esmolet
    i tu mentre tant esmoles
    el record i les paraules.

    Comment by Carles Terès — 27 July, 2006 @ 8:33 am

RSS feed for comments on this post.

Leave a comment

Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>























Get free blog up and running in minutes with Blogsome | Theme designs available here